LITERATURA CATALANA.
Índex.
Llistat d'escriptors.
Bibliografía general.
Bibliografía d'autors.
LLISTAT D'ESCRIPTORS.
Índex.
Catalunya i València.
Balears.
Alemanya.
França.
LLISTAT D'ESCRIPTORS.
Catalunya i València:
Guillem de Berguedà (s. XII, poesia), Bernat Desclot (segona meïtat s. XIII, crònica), Ramon Muntaner (1265-1336, crònica), Bernat Metge (1340-1413, poesia), Jordi de San Jordi (¿?-1424, poesia), Andreu Febrer (1375/1380-1444, poesia), Ausiàs March (1397-1459, poesia),
Jaume Roig (inicis s. XV-1478), Joanot Martorell (1413-1468, novel·la), Pere Torroella (Bisbal d’Empordà?, c. 1420/1425-c. 1492-/1495, cortesà; poesía en català i castellà), Joan Roís de Corella (1435-1497, poesia), Joan Ferrandis d’Heredia (1480/1485-1549, poesia),
Pere Serafí (1505-1567, poesia), Joan Timoneda (1510/1515-1583, poesia), Joan Pujol (¿?-inicis s. XVII, poesia), Francesc Vicent Garcia (1579-1623, poesia, teatre, prosa), Francesc Fontanella (1610/1620-1680/1685, poesia, teatre, prosa),
Rafel d’Amat i de Cortada (1746-1818, memòries), Joan Ramis i Ramis (1746-1819, teatre), Antoni Puigblanch (1775-1840, poesia),
Pitarra (Frederic Soler) (1839-1895, teatre), Àngel Guimerà (1845-1924, teatre), Jacint Verdaguer (1845-1902, poesia), Narcís Oller (1846-1930, novel·la),
Josep Yxart (1852-1895, crítica), Marià Vayreda (1853-1903, conte), Raimon Casellas (1855-1910, periodisme, assaig, crítica d’art), Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939, novel·la, relat), Joan Maragall (1860-1911, poesia), Carme Carr (1865-1943),
Santiago Rusiñol (1861-1931, pintura, teatre), Prudenci Bertrana (1867-1941, novel·la, conte), Víctor Català (Caterina Albert) (1869-1966, novel·la, conte, poesia), Pere Coromines (1870-1939, pare de Joan Coromines, assaig), Albert Iglesias (1871-1928, teatre), Adrià Gual (1872-1943, teatre), Jaume Brossa (1875-1919, assaig), Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) (1878-1933, poesia),
Josep Maria Folch i Torres (1880-1950, teatre), Eduard Girbal Jaume (1881-1947, novel·la), Eugeni d´Ors (1882-1954, escriptor en català i espanyol; periodisme, novel·la, assaig, crítica d’art), Josep Puig i Ferrater (1882-1956, novel·la, teatre), Josep Carner (1884-1970, poesia), Alfons Maseras (1884-1939, novel·la històrica), Josep Sebastià Pons (1886-1962, francés; poesia, relat, teatre), Gaziel (Agustí Calvet) (1887-1964, periodisme, memòries i conte), Clementina Arderiu (1889-1976, esposa de Carles Riba; poesia),
Aurora Bertrana (1892-1974, viatges, novel·la), Àngel Ferran (1892-1971, conte, humor), Camil Gesis (1892-1986, sacerdot, poesia), Josep-Vicenç Foix (1893-1987, poesia, prosa breu, crítica), Carles Riba (1893-1959, poesia, crítica, teatre), Domènec Guansé (1894-1978), Miquel Llor (1894-1966, novel·la), Joan Salvat-Papasseit (1894-1924, poesia), Josep Maria de Sagarra (1894-1961, poesia, novel·la, viatges, teatre, traducció),
Agustí Esclasans (1895-1967, novel·la, poesia, assaig, teatre), Salvador Perarnau (1895-1971, poesia), Josep Pla (1897-1981, periodisme, assaig, viatges, conte), Simona Gay (1898-1969, francesa), Marià Manent (1898-1988, poesia, crítica), Joan Oliver (Pere Quart en poesia) (1899-1986, poesia, conte, teatre), Francesc Trabal (1899-1957, periodisme),
Carles Sindreu (1900-1974, poesia),
Tomàs Garcés (1901-1993, poesia, crítica, periodisme), Ramon Xuriguera (Menàrguens, Noguera, 1901-Bergerac, França, 1966, novel·la, traducció),
Sebastià Juan Arbó (1902-1984, novel·la), Octavi Saltor i Soler (1902-1982, poesia), Maurici Serrahima (1902-1979, crítica),
Vicenç Riera Llorca (1903-1991),
Bernat Artola (1904-1958), Anna Murià (1904-2002),
Xavier Benguerel i Llobet (1905-1990, novel·la),
Rafael Tasis (1906-1966, periodismo, assaig, història, novel·la negra),
Artur Bladé i Desumvilla (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995, memòries),
Agustí Bartra (1908-1982, poesia, teatre), Mercè Rodoreda (1908-1993, novel·la, conte, poesia, teatre),
Rosa Leveroni (1910-1985, poesia), Rodolf Llorens i Jordana (1910-1985), Màrius Torres (1910-1940, poesia),
Lluís Ferran de Pol (1911-1995, novel·la), Enric Valor (1911-2000, novel·la, rondalles valencianes, gramàtica, llengua i literatura catalana),
Lluís Casals i Garcia (1912-1993, poesia), Joan Sales (1912-1983, editor, novel·la, poesia), Pere Calders (1912-1994, conte),
Ignasi Agustí (1913-1974, poesia), Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), Salvador Espriu (1913-1985, novel·la, poesia, teatre), Joan Teixidor i Comes (1913-1992, periodisme i crítica),
Josep Maria Boix i Selva (1914-1996, poesia), Martí de Riquer (1914-2013, història i crítica de literatura, poesia), Tomàs Lamarca (1914-1969, poesia), Concepció G. Maluquer (1914-2004, novel·la), Òscar Samsó (1914-2008, poesia), Joan Vinyoli (1914-1984, poesia),
David Sanahuja (1915-1990, poesia),
Ramon Muntanyola (1917-1973, sacerdot, poesia), Josep Palau i Fabre (1917-2008, poesia, teatre, biografia de Picasso),
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918, traducción inglés, poesía), Maria Aurèlia Capmany (1918-1991, novel·la, teatre), Celestí Martí Farreres (1918-1988, poesia), Manuel de Pedrolo (1918-1990, novel·la negra, novel·la, teatre), Montserrat Abelló (Tarragona, 1918-Barcelona, 2014, traducció, poesia), Teresa Pàmies (Balaguer, 1918-Barcelona, 2012, novel·la, memòries),
Joan Brossa (1919-1999, poesia, teatre, pintura visual, objetos),
Miquel Arimany (1920-1996, novel·la, poesia, assaig), Josep Maria Ballarín (1920-2016, sacerdot, novel·la), Joan Perucho (1920-2003, novel·la),
Felicia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012, pintura, poesia catalana),
Gabriel Ferrater (1922-1972, poesia, assaig, crítica), Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992, assaig), Guillem Viladot (1922-1999),
Josep Vallverdú (1923),
Joan Ferraté (1924-2003, hermano de Gabriel Ferrater, crítica, poesia), Vicent Andrés Estellés (1924-1993, poesia), Jordi Sarsanedas i Vives (1924-2006, periodisme, novel·la), Montserrat Vayreda i Trullol (1924-2006),
Maria Beneyto (València, 1925-2011, novel·la, poesia en castellà i català),
Josep Maria Castellet (1926, editor; memòries, assaig, crítica), Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926, novel·la, teatre), Estanislau Torres (1926, novel·la),
Josep Anton Baixeres (1927-2008, novel·la), Josep Maria Espinàs (1927, novel·la, periodisme), Francesca Forrellad (Sabadell, 1927-2013, novel·la), Joan Gomis (1927-2003, novel·la, poesia, assaig),
Jaume Ferran (Cervera, 1928-Atlanta, EE UU, 2016, poesia castellana i catalana), Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018, poesia), Sebastià Sorribas (1928-2007),
Jordi Arbonès i Montuil (1929-2001), Josep Iborra (Benissa, Alicante, 1929-2011, dietari, assaig sobre Joan Fuster), Miquel Martí i Pol (1929-2003, poesia),
Maria Àngels Anglada (1930-1999, novela), Albert Manent (1930), Joaquim Molas (1930, crítica i història de literatura), Segimon Serrallonga (1930-2002),
Antoni Comas (1931-1981), Joan Triadú (1931-2010, pedagogia, crítica),
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932, literatura infantil), Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932, poesía), Albert Jané (1932, poesia, assaig literari),
Joan Agut (Barcelona, 1934-2011, editor; novel·la), Feliu Formosa (1934, traducció i teatre), Quima Jaume (1934-1993), Ricard Salvat (1934-2009, teatre), Emili Teixidor (Roda de Ter, 1934-2012, pedagog; novel·la Pa negre, literatura infantil i juvenil),
Francesc Vallverdú (1935, poesia, crítica),
Desideri Lombarte (1937-1989),
Joan Margarit (Sanahuja, Lleida, 1938, arquitecte; poesia),
Joan Francesc Mira (València, 1939, antropologia, novel·la), Jordi Teixidor (Barcelona, 1939-2011, teatre, assaig),
Josep Maria Benet i Jornet (1940, teatre), Carles Hac Mor (Lleida, 1940-Sant Feliu de Guixols, 2016, poesia).
Jesús Moncada (1941-2005, novel·la), Marta Pessarrodona (1941),
Narcís Comadira (1942, poesia, periodisme i teatre), Albert Hernández (Catarroja, 1942, novel·la negra), Julià de Jòdar (Badalona, 1942, novel·la),
Silvia Alcàntara (1944), Carles Miralles i Solà (Barcelona, 1944), Francesc Parcerisas (Begues, 1944, professor, traductor; poesia),
Jaume Fuster (1945-1998, crítica, novel·la negra), Pere Gimferrer i Torrens (1945, poesia en espanyol i català, Miró), Isidre Grau (Cerdanyola del Vallès, 1945, novel·la),
Francesca Aliern (Xerta, Baix Ebre, 1946, novel·la), Manuel Molins Casaña (Alafra del Patriarca, Horta, 1946, teatre), Montserrat Roig (1946-1991, periodisme, conte), Jaume Serra Fontelles (Manresa, 1946, novel·la),
Jaume Cabré (1947, novel·la, conte, assaig, teatre), Jordi Coca (1947), Jordi Llovet (1947, crítica e història de literatura), Josep Piera i Rubió (Beniopa, La Safor, València, 1947, poesia), Agustí Pons (Barcelona, 1947, periodisme, assaig, poesia), Jaume Pont (1947), Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947, poesia), Josep Maria Sala-Valldaura (1947), Jordi Sierra i Fabra (Barcelona 1947, literatura juvenil),
Carles Camps Mundó (1948, poesia), Josep Maria Fulquet (1948, poesia), Rodolf Sirera (1948, teatre),
Maria Barbal (1949), Jordi Carrió (Barcelona, 1949, novel·la), Octavi Monsonís (Borriana, Plana Baixa, 1949, novel·la, conte),
Víctor Alexandre (1950), Rafel Bernabeu (Barcelona, 1950, novel·la), Jaume Creus (1950, poesia), Imma Monsó (Lleida, 1950, novel·la), Ramon Pinyol (1950, poesia), Francesc Prats (1950, poesia),
Enric Casasses (Barcelona, 1951, poesia, dietari), Joan Navarro (Oliva, 1951, poesia), Ferran Torrent (Sedavi, València, 1951, novel·la negra),
Joan Barril (1952, periodisme, conte), Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952, poesia), Maria Mercè Marçal (1952-1998, poesia), Quim Monzó (1952, conte, periodisme), Xavier Moret (Barcelona, 1952, novel·la negra de detectiu Max Riera),
Margarida Aritzeta (Valls, Alt Camp, 1953, novel·la), César Mallorquí (Barcelona 1953, literatura juvenil), Miquel de Palol (Barcelona, 1953, novel·la), Lluís Urpinell (Barcelona, 1953, poesia),
Vicenç Altaió (1954, poesia, assaig), Carles Casajuana (1954, novel·la), David Cirici (Barcelona, 1954, novel·la), Rafel Nadal (Girona, 1954, novel·la, periodisme),
Rafa Gomar (Gabdia, Safor, 1955, poesia, novel·la, conte, memòries), Jordi Tiñena (Barcelona, 1955, novel·la),
Jaume Bosquet (Salt, 1956, poesia), Roser Caminals (Barcelona, 1956, novel·la), Dolors Garcia Cornellà (Girona, 1956, novel·la), Víctor Nubla (Barcelona, 1956, music; novel·la, conte, periodisme), Miquel Pairoli (1956-2011, novel·la, teatre, periodisme), Marcel Riera (Badalona, 1956, poesia), Josep Torrent (Becaire de l’Ampurdà, 1956, novel·la negra), Xavier Vernetta (Barcelona, 1956, novel·la, teatre), Monika Zgustova (1956, de origen txec; relat),
Isabel Olesti (Reus, 1957, novel·la, conte), Àlex Susanna (1957, dietario, poesía), Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957, novel·la),
Lluis-Anton Baulenas (Barcelona, 1958, novel·la, relat, teatre, traducció), Jaume Benavente (Barcelona, 1958, novel·la, dietari), Jordi Boixadós (Barcelona, 1958, cantautor; novel·la), Maite Carranza (Barcelona, 1958, novel·la juvenil, guió de televisió, en català i espanyol), David Nel·lo (Barcelona, 1958, novel·la), Enric Sòria (1958, poesia, assaig), Agustí Vehí (Figueres, 1958-2013, relat i novel·la negra),
Jordi Cervera (Reus, 1959, novel·la negra), Xavier Gimeno (1959), Imma Monsó (Lleida, 1959, novel·la), Maurici Pla (Barcelona, 1959, arquitecte; novela, relat, assaig), Albert Roig (Tortosa, 1959, poesia),
Jordi Cortès (Badalona, 1960, novel·la, literatura juvenil), Eduard Márquez (Barcelona, 1960, novela), Dolors Miquel (Lleida, 1960, poesia), Sergi Pàmies (Paris, 1960, conte),
Mercè Anguera (Barcelona, 1961, novel·la), Blanca Busquets (Barcelona, 1961, novel·la), David Castillo (Barcelona, 1961, novel·la, poesia, crítica, periodisme), Lluïsa Cunillé (1961, teatre en espanyol i català), Núria Perpinyà (Lleida, 1961, novel·la), Silvia Soler (Figueres, 1961, novel·la),
Joan Carreras (Barcelona, 1962, novel·la), Jordi Cornudella (Barcelona, 1962, filologia, poesia), Jordi de Manuel (Barcelona, 1962, novel·la negra del policia ‘Marc Sergiot’), Antoni Pladevall i Arumí (Taladell, Osona, 1961, filologia clàssica; novel·la, poesia), Teresa Solana (Barcelona, 1962, novel·la negra), Carles Terès (Barcelona, 1962, novel·la),
Sergi Belbel (1963, teatre), Joan-Daniel Bezsonoff (Perpignan, 1963, francés; novel·la), Lluís Calvo (Zaragoza, 1963, novel·la, poesia, teatre), Oriol Izquierdo (1963, poesia), Joan-Lluís Lluís (1963, Perpinyà, escriptor francès en llengua catalana), Vicenç Pagès (1963, novel·la), Ponç Puigdeval (Sant Feliu de Guixols, 1963, novela, crítica), Josep Sampere (1963, literatura juvenil), Màrius Serra (Barcelona, 1963, novel·la), Jaume Subirana (Barcelona, 1963, poesia), Xavier Theros (Barcelona, 1963, periodisme cultural, poesia), Carles Torner (1963, poesia),
Pere Ballart (1964, assaig literari), Lluís Freixas (1964, poesia, conte), Albert Güell Juanola (Barcelona, 1964, novel·la, literatura juvenil), Lluís Muntada (Riudellots de la Selva, 1964, novel·la, crítica), Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964, novel·la negra),
Àngel Burgas (Figueres, 1965, novel·la negra), Joan Garí (Borriana, 1965, relat, poesia, critica), Joan Marcé (Viladecans, 1965, novel·la negra), Xavi Sala (Bisbal de l’Empordà, 1965, periodisme, novel·la), Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965, antropologia; novel·la, conte), Toni Soler i Guasch (1965), Enric Virgili (Barcelona. 1965, novel·la), Carles Zafon (Barcelona 1965, novel·la, relat),
J. L. Badal (Ripollet del Vallès, 1966, dietari), Marc Capdevila (Vic, Osona, 1966, novel·la), Empar Moliner (1966, periodisme, assaig), Josep Pastells Mascort (Girona, 1966, novel·la, periodisme), Xavier Pla (1966, assaig literari), Marc Romera (Barcelona, 1966, novel·la), Jordi Solé (Sabadell, 1966, novel·la negra), Ramon Surroca (Barcelona, 1966, novel·la),
Xavier Bosch (1967, novel·la), Urbà Lozano (Alginet, 1967, novel·la), Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967, conte), Jordi Puntí (1967, novel·la), Pau Vidal (Barcelona, 1967, novel·la negra),
Juli Alandes (Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1968, novel·la juvenil, novel·la negra), Ada Castells (Barcelona, 1968, periodisme, novel·la), Carles Cortès (Alcoy, 1968, novel·la), Joan Francesc Dalmau (Miralcamp, 1968, novel·la negra), Manuel Forcano (1968), Jordi Lara (1968), Jordi Llavina (1968, poesia, crítica literària), Francesc Miralles (1968, novel·la juvenil), Judit Pujadó (Barcelona, 1968, novel·la),
Llorenç Capdevila (Alpicat, Segrià, 1969, novel·la històrica, novel·la negra), Jordi Ortiz (Barcelona, 1969, novel·la, relat),
Elies Barberà (Xàtiva, 1970, poesia), Ricard Biell (1970, novel·la), Lolita Bosch (1970, novel·la), Milena Busquets (1970), Salvador Company (València, 1970), Jordi Pijoan (Tortosa, 1970, novel·la negra),
Albert Balasch (Barcelona, 1971, poesia), Yolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971, periodisme, novel·la), Martí Gironell (1971, periodisme, novel·la històrica), Gaspar Hernández (1971, novel·la),
Jordi Julià (1972, poesia, assaig literari), Txema Martínez Inglés (1972, poesia), Francesc Serés (Saidí, 1972, relat, teatre), Ramon Usall (Lleida, 1972, novel·la negra), Enric Vila (1972, assaig),
Hèctor Bofill (1973), Pere Guixà (Barcelona, 1973, relat),
Montse Banegas (Flix, 1974), Helder Farrés (Barcelona, 1974, novela), Cesc Martínez (Manresa, 1974, novela), Pau Planas (Girona, 1974), Adrià Pujol Cruells (Begur, 1974, novel·la),
Carles Sala i Vila (Girona, 1974, conte infantil),
Marta Rojals (Palma d’Ebre, 1975, novel·la), Gemma Ruiz (Sabadell, 1975, novel·la),
Abel Cutillas (Vinaixa, 1976, novel·la, especialista en Miquel Bauçà), Claudia Pujol (Olot, 1976, novel·la negra), Tina Vallés (Barcelona, 1976), Muriel Villanueva (València, 1976, novel·la),
Sebastià Jovani (Barcelona, 1977, novel·la negra), Joan Todó (1977), Ramon Usall (Lleida, 1977, novel·la negra, assaig),
Eva Baltasar (Barcelona, 1978, p, pedagoga; poesia, novel·la), Salvador Iborra (València, 1978, novel·la negra), Cristian Segura (Barcelona, 1978, novel·la, periodisme en català i castellà),
Miquel Adam (1979), Najat El Hachmi (Nador, 1979, novel·la), Josep Pedrals (Barcelona, 1979, poesia), Sergi Pons Codina (1979),
Mireia Calafell (1980, poesia),
Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981, novel·la), Broj Bagunyà (Barcelona, 1982, relat), Jordi Faura (Sabadell, 1982, teatre), Albert Forns (Granollers, 1982, novel·la), Ferran Grau (Lleida, 1982).
Alicia Kopf (1982),
Laia Noguera (1983, poesia, teatre), Jordi Nopca (1983),
Anna Punsoda (Barcelona, 1985, novel·la),
Berta Creus (1986, traductora i escriptora), Blanca Llum Vidal (1986),
Adrià Targa (Tarragona, 1987, poesia),
Manuel Jorba (literatura catalana), Joan Lluís Marfany (assaig, història de literatura), Anna Montero (poesía), Sergi Pamiés (conte),
Escriptors de Balears:
Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316, filosofia, teologia, poesia, prosa),
Anselm Turmeda (1352-1423, filosofia, teologia, poesia, prosa),
Joan Baptista Binimelis (1539?-1616)
Tomàs Aguiló i Forteza (1812-1884, assaig, poesia), Antoni Montis (1815-1880, político; teatre), José María Quadrado i Nieto (1819-1896, assaig historiogràfic en espanyol),
Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894, assaig, poesia), Pere d’Alcàntara i Penya (1823-1906, enginyer; poesia), Marià Aguiló i Fuster (1825-1897 assaig, poesia),
Tomàs Forteza i Cortès (1838-1898, poesia),
Gabriel Maura Montaner (1842/1844-1907, teatre), Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924), Josep Tarongí i Cortès (1847-1890, sacerdot; poesia), Ramón Picó i Campanar (1848-1916, poesia),
Mateu Obrador i Bennàsser (1852/1853-1909, poesia), Joan Alcover i Maspons (1854-1926, poesia, assaig), Miquel Costa i Llobera (1854-1922, poesia), Joan Rosselló de Son Forteza (1854-1935, poesia), Joan Lluís Estelrich i Perelló (1856-1923, periodisme, assaig),
Antoni M. Alcover i Sureda (1862-1932, filologia, assaig, conte popular), Miquel dels Sants i Oliver (1863-1920, periodisme, assaig), Maria Antonia Salvà i Ripoll (1869-1958, poesia),
Gabriel Alomar Villalonga (1873-1941, assaig), Salvador Galmés (1876-1951, novel·la),
Llorenç Riber i Campins (1882-1958, sacerdot, traducció de llatí; poesia, memòries), Isidor Macabich i Llobet (Eivissa, 1884-1973, sacerdot; història de Eivissa en espanyol, poesia, conte en català), Miquel Ferrà i Juan (1885-1947, poesia, periodisme), Mario Verdaguer (Maó, 1885-Barcelona, 1963, poesia, periodisme), Miquel Forteza i Pinya (1888-1969, ingeniero; poesia),
Guillem Colom Ferrà (1890-1980, poesia, teatre), Josep Sureda Blanes (Artà, 1890-1984, conte, assaig), Nicolau M. Rubió i Tuduri (1891-1981, arquitecto de jardines; viatges, novel·la, conte, teatre), Guillem Forteza i Pinya (1892-1943, poesia), Maria Verger i Ventayol (1892-1983, bibliotecaria; poesia), Bartomeu Forteza i Pinya (1894-1957, poesia, crítica), Joan Pons i Marqués (1894-1971, bibliotecario; poesia, assaig), Elvir Sans i Rosselló (1895-1972, relat, història), Joan Estelrich i Artigues (1896-1958, assaig), Joan Mascaró i Fornés (Santa Margarita, 1897-Cambridge, 1987, traducció de sánscrit i pali al català i anglès), Llorenç Villalonga (1897-1980, metge psiquiatra; novel·la, conte, teatre), Rafel Ginard i Bauzà (1899-1976, religiós franciscà; filosofia luliana, filologia de cançons populars, poesia, periodisme), Miquel Villalonga (1899-1946, conte, novel·la Miss Giacomini),
Miquel Colom Mateu (1900-1999, religiós franciscà, professor de francès, anglès, alemany, italià, llatí i àrab; filosofia lul·liana, poesia), Jordi Juan Riquer (Eivissa, 1905-1987, novel·la), Gumersind Gomila (Mahó, 1906-Perpinyà, 1970, poesia),
Guillem Nadal Blanes (1911-1976, diplomático, traducció, poesia), Miquel Dolç Dolç (1912-1994, poesia, filologia), Eliseo Feijóo García (1913-2006, poesia), Bartomeu Rosselló-Porcel (1913-1938, poesia), Marià Villangómez Llobet (Eivissa, 1913-2002, poesia), Josep Mª Palau i Camps (1914-1996, poesia), Martí Mayol i Moragues (1916-1997, poesia), Llorenç Moyà i Nadal (Gilabert de la Portella) (Binissalem, 1916-1981, poesia, gloses, teatre, ), Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998, poesia), Bernat Vidal i Tomàs (Santanyí, 1918-1971, poesia),
Miquel Bota Totxo (1920-2005, poesia), Jaume Vidal Alcover (1923-1991, novel·la, poesia), Josep Maria Llompart de la Penya (1925-1993, poesia, crítica), Blai Bonet (1926-1997, novel·la, poesia), Rafel Jaume (1928-1983, poesia), Miquel Pons Bonet (1928, poesia), Guillem d’Efak (1929-1995, poesia),
Miquel Àngel Riera (1930-1996, novel·la, poesia), Alexandre Ballester Moragues (Gavà, Barcelona, 1933-Inca, 2011, resident a Sa Pobla; teatre, periodisme cultural), Bartomeu Fiol i Mora (1933-2011, novel·la, poesia), Sebastià Mesquida (1933, novel·la), Miquel Bauzà (1934-2005, novel·la), Rafel Bordoy (Alcudia, 1936, militar; poesia), Antoni Serra i Bauçà (1936, conte), Llorenç Vidal i Vidal (1936, poesia), Rosa Maria Colom (Sóller, 1937, conte), Baltasar Porcel (Andratx, 1937-Barcelona, 2009, novel·la, conte, teatre, assaig, periodisme, entrevista), Jaume Santandreu (1938, sacerdot, novel·la), Josep Melià Pericàs (Artà, 1939-Alcúdia, 2000, assaig),
Miquel Ferrà i Martorell (Sóller, 1940, novel·la), Gabriel Janer Manila (1940, novel·la), Gabriel Tomàs (1940, poesia), Pere Morey (1941, novel·la, poesia), Antònia Vicens (Santanyí, 1941, novel·la), Antonina Canyelles (Palma de Mallorca, 1942, poesia), Joan Manresa (1942, poesia, relat), Jaume Pomar (1943, poesia), Guillem Cabrer Borràs (1944-1990, novel·la, poesia, teatre), Antoni Marí (Eivissa, 1944, poesia), Antoni Roca “Acteó” (Palma de Mallorca, 1944, resident en Eivissa; poesia),
Xavier Abraham (Palma de Mallorca, 1945, poesia), Hilari de Cara (Melilla, 1945, poesia, novel·la), Guillem Frontera (1945, conte), Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945, novel·la, poesia), Guillem Vidal Oliver (Manacor, 1945-1992, relat, teatre), Llorenç Capellà (1946, novel·la), Damià Huguet (Campos, 1946-1996, poesia), Maria Antònia Oliver (1946, novel·la), Miquel López Crespí (1946, novel·la), Biel Mesquida (1947, novel·la), Josep Marí (Eivissa, 1948, poesia), Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948, professora de literatura en Universitat Autònoma de Barcelona; novel·la i conte en català i espanyol, assaig en espanyol), Pau Faner (Ciutadella, 1949, novel·la), Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949, escriptor en castellà i català; periodisme, novel·la, conte, assaig, poesia, dietari),
Josep Alberti (Capdepera, 1950, poesia), Bernat Nadal (Manacor, 1950, poesia, relat, novel·la), Damià Pons i Pons (1950, assaig), Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, 1951, novel·la, història de literatura i teatre), Xesca Ensenyat i Seguí (1952-2009, novel·la), Miquel Rayó (Palma de Mallorca, 1952, literatura infantil, novel·la), Jean Serra (1952, resident a Eivissa; poesia, crítica literària), Joan Perelló Ginard (1953, poesia), Àngel Terron Homar (Palma de Mallorca, 1953, poesia), Pere Gomila i Bassa (Alaior, 1954, poesia),
Bernat Munar (Inca, 1955, poesia), Joan Pomar (Campos, 1955, poesia), Ponç Pons (Menorca, 1956, professor de llengua; traducció, poesia, novel·la, teatre), Pere Rosselló i Bover (1956, novel·la), Andreu Cloquell (1959-1980, poesia), Guillem Rosselló Bujosa (Bunyola, 1959, ex sacerdot; novel·la), Andreu Vidal Sastre (1959-1998, poesia),
Gabriel Galmés (1962-2001, novel·la, periodisme), Emili Manzano (Palma de Mallorca, 1964, novel·la), Arnau Pons (1965, novel·la), Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966, novel·la), Maria de la Pau Janer (1966, novel·la), Josep Lluís Aguiló (Manacor, 1968, poesia), Miquel Bezares Portell (1968, poesia),
Miquel Vicens (Palma de Mallorca, 1971, novel·la negra), Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972, novel·la, poesia), Pere Perelló (Palma de Mallorca, 1975, poesia), Sebastia Benassar (Palma de Mallorca, 1976, novel·la negra), Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977, novel·la), Melcior Comes (Sa Pobla, 1980, novel·la), Pere Antoni Pons (Campanet, 1981, filologia; novel·la, poesia), Jordi Faura (1982, poesia), Jaume C. Pons Alorda (1984, poesia),
Joan Bonet (periodisme), Josep A. Grimalt (filologia, conte), Ignasi Mora (), Jordi Julià (), Margarida Magraner (), Frederic Suau (), Jaume Vicens (poesía),
Alemanya: Stefanie Kremser (Düsseldorf, 1967, resident en Barcelona; novel·la negra),
França: Jordi Pere Cerdà (Sagallosa, 1920-2011, poesia, novel·la, teatre),
BIBLIOGRAFIA GENERAL.
Internet.
Cia, Blanca. Cultura
cataloga 4.000 escritores en catalán en su nuevo portal de Internet. “El
País” Cataluña (31-XII-2013) 5. [www.lletrescatalanes.cat]
Llibres.
Altaió, Vicenç; Sala-Valldaura,
Josep Maria. Mig segle de poesia catalana. Proa. 2018. 504 pp.
Antológica con 232 poetas desde el Mayo del 68 hasta hoy. Reseña de Geli,
Carles. Mapa para los últimos versos. “El País” (29-V-2018). / Resenya de
Castaño, Manuel. Poesia, 50 anys després. “El País” Quadern 1.729
(31-V-2018).
Martín de Riquer, Miquel. Los
trovadores. Historia literaria y textos. Prólogo de Pere Gimferrer. Seix
Barral. Barcelona. 2011. 1.749 pp. Reedición en un volumen de la obra editada
en tres tomos en 1975. Ressenya de Auserón, Santiago. “El País” Babelia 1.047
(17-XII-2011) 10.
Mas, Ramon (selecció). Savis,
bojos i difunts. Antologia del conte decadentista català (1895-1930). Males
Herbes. 2018. 280 pp. 25 contes. Ressenya de Navarra, Andreu. Glorioses
decadències. “El País” Quadern 1.745 (8-XI-2018).
Mas, Ramon (ed.). Bromistes, tramposos i mentiders. Males
Herbes. 2021. 183 pp. Colección de cuentos de la literatura fantástica
catalana, de Pere Calders, Francesc Trabal, Ramon Vinyes, Augusta Lewi...
Reseña de Geli, Carles. Realismo mágico a
la catalana. “El País” (1-III-2021).
Portell, Sebastià
(antologia). Amors sense casa. Poesía LGBTQ catalana. Angle. 2018.
240 pp. 97 poemes d’autors gais, lèsbics… com Blai Bonet o Jaume Creus.
Ressenya de Castaño, Manuel. Refer la tradició. “El País” Quadern
1.747 (22-XI-2018).
Quintana, Lluís. Caminar
per la vella vida. La memoria involuntària en la literatura i l’art.
Publicacions de la Universitat de València. 2016. 347 pp. Assaig sobre una
visió dels grans clàssics, des dels autors medievals a García Márquez, passant
per Goethe, Dickens, Pérez Galdós, Antonio Machado o Proust, per Lluís Quintana
(1954), professor de llengua i literatura catalana a la UAB. Resenya de Gràcia,
Jordi. Joc de memòria. “El País” Quadern 1.692 (14-IX-2017).
Sala-Valldaura, Jose M. Poesia eròtica catalana del segle XX. Antologia 1900-1975. Obrador Edèndum. 2024 (1977). 280 pp. 145 poemes de 43 autors.
Segura, Isabel. Barcelona,
ciutat de llibres. Ajuntament de Barcelona. 2016. La investigadora
Isabel Segura ressegueix l’emprenta del llibre i el sector editorial (el segon
sector industrial barceloní, després del textil) en la fesomia de la ciutat,
amb biblioteques, llibreries i seus editorials. Ressenya de Geli,
Carles. El llibre, señor de Barcelona. “El País” Quadern 1.651
(20-X-2016).
Vallcorba, Jaume. De
la primavera al Paraíso. El amor, de los trobadores a Dante. Acantilado.
Barcelona. 2013. Ensayo. Llovet, Jordi. ‘Marginalia’. L’amor
cavalleresc. “El País” Quadern 1.476 (21-III-2013) 5.
Articles. Ordre cronològic.
AA.VV. Viaje a la cultura
catalana. “El País” Babelia 828 (14-X-2007) 48 pp. Extra cultural de 25
años de la edición de “El País” en Cataluña. Con un canón literario y una
revisión de la historia de la literatura catalana.
Vidal-Folch, Xavier. Taxonomistas
de las mariposas. “El País” (14-X-2007) 50. La Feria del Libro de Francfort
y el catalán.
Bennàsar, S. Els escriptors
en català a les Balears, els més envellits de tot el territori. “Diari de
Balears” (5-XI-2007) 53. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Mitjana d’edat de 53 anys; només viu de l’escriptura un 5%.
Casanovas, Alba. Er aranés
s’a de víuer. “El País” Quadern 1392 (7-IV-2011) 1-3. El idioma aranés
(derivado del occitano de Francia) está en peligro, aislado entre el catalán,
el español y el francés.
Mora, Rosa. Vitalitat negra.
“El País” Quadern 1.428 (19-I-2012) 5. Ressenyes de novel-les negres de Teresa
Solana, Agustí Vehí i Joan Marcé.
Geli, Carles. Papers
(catalans) del club Dickens. “El País” Quadern 1.430 (2-II-2012) 1-3. El
bicentenari del seu naixement en les lletres catalanes.
Prat, Joan. Sobre dracs,
monstres i herois. “El País” Extra Sant Jordi (21-IV-2012) 2-3. El mite del
drac i Sant Jordi en les lletres catalanes.
Cia, Blanca. Los
ingresos de los escritores en catalán han caído un 30% en siete años. “El
País” (10-XII-2014) 5.
Montañés, J. Á. Soledad y
sexo al límte, ingredientes del Premi Sant Jordi. “El País” (23-XII-2014)
47. Joan Carreras gana el premio de novela con L’àguila negra.
Geli, Carles. Jordi
Amat / Filòleg i investigador. Publica l’assaig ‘El llarg procés’. “El
País” Quadern 1.585 (9-IV-2015) 8. Un assaig sobre el catalanisme recent.
Antón, J. Obituari. Montserrat
Casals, periodista y estudiosa de Rodoreda y Sales. “El País” (18-V-2015)
28. Montserrat Casals (1952-2015).
Pérez, Mercè. El català
literari que ara s’escriu. “El País” Quadern 1.632 (28-IV-2016). La
nova narrativa apunta a una renovació basada en el respecte i en la
transgressió de la norma.
Ortega, Rafael. Un exercici
de ‘real linguistik’. “El País” Quadern 1.652 (27-X-2016). La
nova Ortografia catalana.
Abrams, Sam. Una generació
maltractada? “El País” Quadern 1.653 (23-XI-2016). Els poetes nascuts
als anys 10: Salvador Espriu, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Bartomeu
Rosselló-Pòrcel…
Ortega, Rudolf. Historia de
dues gramàtiques. “El País” Quadern 1.656 (24-XI-2016). L’IEC aprova
una nova normativa 98 anys després de la proposta de Fabra.
Geli, Carles. Joves editors
amb pas ferm. “El País” Quadern 1.680 (11-V-2017). El fenòmen dels joves
editors en català com Edicions del Periscopi, Raig Verd o Males Herbes.
Geli, C. Escritores
catalanes crean un ‘sindicato profesional’. “El País” (15-IX-2017).
‘Escrivim’ se plantea ser una asociación de quienes viven profesionalmente de
la escritura, no como los miembros de AELC, de adscripción más general, aunque
no es incompatible estar en ambas asociaciones.
Gracia, Jordi. Letras
impuras. “El País” Babelia 1.352 (21-X-2017). La relación actual entre las
literaturas española y catalana.
Riera, Carme. Para recordar
lo que somos. “El País” Babelia 1.352 (21-X-2017). La relación actual entre
las literaturas española y catalana.
Geli, Carles. Joan-Lluís
Lluís ‘mata’ a Franco y gana el Sant Jordi. “El País” (16-XII-2017).
Joan-Lluís Lluís (Perpiñán, 1963) gana el Sant Jordi
con la novela ‘Jo sóc aquell que va matar Franco’ y Josep Maria Fulquet
(Barcelona, 1948) obtiene el Riba de poesía con ‘Ample vol de la nit’.
Geli, C. Dos catapultas
hacia el libro. “El País” (18-VII-2018). Surgen dos nuevas revistas de
literatura catalana: ‘Carn de Cap’ y ‘Branca’.
Geli, C. Penguin Random
House juega fuerte con el catalán. “El País” (30-VII-2018). El grupo dobla
los títulos hasta 115 y lanza colecciones de bolsillo y audiolibros.
Massot, Josep; d’Ayreflor, Ramis. Club Editor: de Mercè Rodoreda
a Eva Baltasar. “El País” Quadern 1.764 (28-III-2019). Un repàs de la vida
de l’editorial a través d’epistolaris inèdits del seu arxiu: Sales, Benguerel,
Villalonga, Víctor Català...
Geli, Carles. Las 15
inéditas ‘fantásticas’. “El País” (19-II-2020). Autoras actuales del género
fantástico en catalán, reunidas en Noves autores de l’insòlit (Males
Herbes, 2020).
Geli, Carles. El llibre del
potscoronavirus. “El País” Quadern 1.807 (23-IV-2020). La pandèmia sacseja
el sector del llibre, en tota la seva cadena: autors, llibreters, distribuïdors
i editors, que preveuen una davallada grossa de les vendes, la precarització
dels professionals, la concentració empresarial i l’auge de la venda online.
García-Tur, Víctor. Vampirs amb ullals catalans. “El País”
Quadern 1.828 (29-X-2020). El mit del vampir en la literatura catalana: Ruyra,
Espriu, Albert Serra...
Geli,
Carles. Barcelona, el desencant literari.
“El País” Quadern 1.830 (12-XI-2020). La crítica a la situación social i la
suposada modernitat de la capital catalana creix en la ficció de l’inici del
segle XXI.
Puigdevall,
Ponç. Només un armari d’Ikea. “El
País” Quadern 1.830 (12-XI-2020). La narrativa dibuixa la caiguda social, però
no mostra la trama política i económica al darrere.
Torné, Gonzalo. Dostoievski, una febrícula catalana. “El
País” Quadern 1.853 (13-V-2021). La influencia del escritor en la literatura
catalana.
Geli, Carles. Sales, Benguerel, Bonet… i Woody Allen.
“El País” Quadern 1.853 (13-V-2021). La influencia de Dostoievski en la novela
católica catalana de los años cincuenta y sesenta.
García Tur, Víctor. Ciència-ficció catalana, un momento
estel·lar. “El País” Quadern 1.871 (31-X-2021). Autors i erudits com Antoni
Munné-Jordà, Carme Torras, Roser Cabré-Verdiell o Marc Pastor.
Garcia, Manel. Els clàssics, com sempre: tabú, passió i amenaça. “El País” Quadern 1.913 (15-I-2023). Centenari de la col·lecció per subscripció de traduccions dels clàssics grecs i llatins, anomenada Bernat Metge en homenatge a l’escriptor medieval, pensada per Joan Estelrich, finançada per Francesc Cambó i dirigida per Carles Riba. Va començar amb De la natura, de Lucreci, el 9 d’abril de 1923 i va continuar amb una mitjana de sis per any. Avui la publica la familia Guardans Cambó i la dirigeix la filòloga Montserrat Ros, amb més de 400 títols en cent anys.
Bonet, Miquel. Que sembli un accident. “El País” Quadern 1.925 (16-IV-2023). El sistema reparteix mig milió d’euros en premis pels escritors en català, la major part de l’editorial Planeta i els ajuntaments, a més d’Òmnium Cultural. La majoria dels premis són a compte dels drets editorials i les editorials acostumen perdre diners.
Pintor, Marina. Per una literatura andrògina. “El País” Quadern 1.934 (18-VI-2023). No vol tancar en un corral la literatura catalana escrita per dones, com ‘Boulder’ d’Eva Baltasar, ‘Un dietari sentimental’ de Júlia Bacardit, ‘La princesa sou Vós’ de Blanca Llum Vidal.
Pedrals, Josep. Ja són aquí! “El País” Quadern
1.970, Especial Sant Jordi (21-IV-2024). Un panorama dels joves poetes catalans nascuts des del 1990.
Entrevistes. Ordre alfabètic.
Fernández, Laura. Eugènia
Broggi. ‘La comercialitat és fictícia; un llibre t’ha de tocar la fibra’.
“El País” Quadern 1.763 (21-III-2019). La cap de l’Altra Editorial, un
important segell català.
Fernández, Laura. Josep
Cots / Editor d’Edicions de 1984. ‘La política no afecta l’edició en català,
només l’ús de la llengua’. “El País” Quadern 1.745 (8-XI-2018).
Guzmán, David. Carles
Miralles / Hel·lenista i poeta. ‘La tragèdia grega dóna més satisfaccions que
Shakespeare’. “El País” Quadern 1.565 (13-XI-2014) 8. Carles Miralles
(Barcelona, 1944) es jubila de professor de la Universitat de Barcelona.
Geli, Carles. Bel Olid /
Autora i traductora. Nova presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana. ‘Qui vol viure d’escriure a Catalunya s’ha equivocat de llengua o
d’ofici’. “El País” Quadern 1.590 (14-V-2015) 8.
Geli, Carles. Bel Olid /
Presidenta de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. ‘En el sector del
llibre, els escriptors estam ben collats’. “El País” Quadern 1.805
(2-IV-2020). L’impacte de la pandemia és devastador al sector cultural.
Geli, Carles. Albert
Pèlach / President de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. “El
País” Quadern 1.556 (11-IX-2014) 8.
Ortega, Rafael. Vicent
Pitarch / Coordinador del grup de treball de la nova ortografía. ‘En totes les
llengües tocar l’ortografia representa soroll’. “El País” Quadern
1.652 (27-X-2016).
Geli, Carles. Joan Sala / President d’Editors.cat. “A
l’edició en català hi ha més lletraferits que empresaris”. “El País”
Quadern 1.840 (4-II-2021).
Ortega, Rudolf. Joan Veny /
Dialectòleg. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2015. “El País”
Quadern 1.579 (26-II-2015) 8. Sobre l’ús social del català.
AUTORS. Ordre alfabètic. Qualcuns tenen entrades pròpies.
L’escriptora
catalana Monserrat Abelló (1918).
Monserrat Abelló (Tarragona,
1918). Poetisa catalana. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2008.
L’escriptor català
Miquel Adam (1979).
Adam, M. L’amo. L’Abra Editorial. 2021. 221 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’infern, els altres. “El País” Quadern
1.868 (10-X-2021).
L’escriptora catalana Laia
Aguilar (Barcelona, 1976).
Aguilar, Laia. Pluja
d’estels. Destino. 2020. 288 pp. Novel·la. Geli, Carles. Laia
Aguilar. ‘No nos educan emocionalmente para nada’. “El País” (8-I-2020). Ha
ganado el 52º Premio Pla de novela. / Ressenya de Puigdevall, Ponç. Perdre
el temps. “El País” Quadern 1.803 (19-III-2020). Un desastre.
L’escriptor català Josep
Albanell (Vic, 1945).
Arroyo, Francesc. Pep
Albanell / Escriptor. Premi Trajectòria 2013. ‘Mai he escrit per a la
posteritat’. “El País” Quadern 1.499 (24-X-2013) 8.
El escritor español en catalán
Gabriel Alomar i Villalonga (1873-1941) y su influencia sobre Joan Miró.*
[https://artcontemporanigeneral.blogspot.com/2014/02/el-escritor-espanol-mallorquin-gabriel.html]
L’escriptor
mallorquí Sebastià Alzamora (1972).*
[https://boscanaboix.blogspot.com/2022/01/lescriptor-mallorqui-sebastia-alzamora.html]
L’escriptor català
Sebastià Juan Arbó (1902-1984).
[https://es.wikipedia.org/wiki/Sebastià_Juan_Arbó]
Arbó, Sebastià Juan. Totes les narracions del Delta. Proa. 2022. 368 pp. Ressenya de Iglesia, Anna Maria. Un racó del món que és el món. “El País” Quadern 1.894 (17-VII-2022).
L’escriptor català Josep M.
Argemí (Barcelona, 1965).
Argemí, Josep M. Les nimfes
sota el sol. Adia Edicions. 2018. 296 pp. Novel·la ambientada a Mallorca.
Ressenya de Puigdevall, Ponç. Simulacres i arabescos. “El País”
Quadern 1.736 (19-VII-2018).
L’escriptor català Marc Artigau
(Barcelona, 1984).
Geli, Carles. Un ‘thriller’
con ecos de la Alicia de Lewis Carroll gana el Nadal. “El País” (7-I-2019).
El argentino Martínez gana el Nadal y el dramaturgo catalán Artigau el 51º
Josep Pla, con la novela ‘La vigilia’.
Geli, Carles. Marc Artigau.
‘La verdad está sobrevalorada, prefiero la empatía o la generosidad’. “El
País” (8-I-2019).
Pantaleoni, Ana. Marc Artigau: “El català ha de ser la
llengua en què ens ho passem bé”. “El País” Quadern 1.916 (5-II-2023).
L’escriptor català
Borja Bagunyà (Barcelona, 1982).
Bagunyà, B. Plantes d’interior. 2011. Relats.
Bagunyà, B. Angles morts. Periscopi. 2021. Novel·la. Entrevista de Fernández,
Laura. Borja Bagunyà. “L’escriptor català
s’ha d’alliberar d’aquesta pressió salvapàtries”. “El País” Quadern 1.844
(4-III-2021).
L’escriptor valencià Manuel
Baixauli (Sueca, 1963).
Baixauli, Manuel. Ignot.
Periscopi. 2020. 256 pp. Novel·la. Ressenya catalana de Puigdevall, Ponç. L’escriptura
insòlita. “El País” Quadern 1.796 (30-I-2020).
L’escriptor català
Albert Balasch (Barcelona, 1971).
Balasch, Albert. Un hombre llega tarde. Kriller71. 2022. Antología poética bilingüe, traducida al español por Silvia Galup, con poemas de cuatro libros de 2002-2009.
L’escriptor català Josep
Maria Ballarín (1920-2016).
Capdevila, Joan. Obituario. ‘Mossèn
Tronxo’ se queda huérfano. “El País” Cataluña (19-III-2016) 8.
L’escriptora catalana Eva Baltasar (1978).
Eva Baltasar (Barcelona, 1978),
autora de poesía i novel·la.
Baltasar, Eva. Permagel.
Club Editor. 2018. 192 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall, Ponç. La
ganyota del malestar. “El País” Quadern 1.726 (10-V-2018). Novel·la en
català. Permafrost.
Trad. española de Nicole d’Amonville. Literatura Random House. 2018. 132 pp.
Reseña de Carlos Zanón. Bajo
el hielo. “El País” Babelia 1.414 (29-XII-2018).
Baltasar,
Eva. Mamut. Club Editor. 2022.
Novel·la sobre una jove que’s refugia a la soledat del camp. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. El caire rural de la
solitud. “El País” Quadern 1.891 (10-IV-2022). La troba massa poética i
inversemblant, fins saturar la paciència del lector.
Iglesia, Anna Maria. Retrat d’Eva Baltasar, la poeta novel·lista. “El País” Quadern
1.930 (21-V-2023). Compta la seva vida, els amors homosexuals, la vocació
literària…
L’escriptora catalana Maria
Barbal (1949).
Maria Barbal (Tremp, 1949), autora
de novel·la.
Barbal, Maria. A l’amic
escocès. Columna. 2019. 310 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. Literatura i mercat. “El País” Quadern 1.757 (7-II-2019).
Costa-Pau, Marta. Maria
Barbal / Escriptora. “La societat no perdona els qui se n’aparten”. “El
País” Quadern 1252 (27-III-2008) 6.
Guzmán, David. Maria
Barbal. ‘M’ha costat aceptar que el meu camí ja el tinc escrit’. “El
País” Quadern 1.610 (26-XI-2015) 8.
L’escriptor català Joan Barril
(1952-2014).
Joan Barril (Barcelona, 1952-2014),
periodisme, novel·la.
Antón, Jacinto. Obituario. Una
asombrosa facilidad para el periodismo. “El País” (14-XII-2014) 48.
Cruz, Juan. Retrato de un
amigo. “El País” (14-XII-2014) 57.
Subirats, Joan. Amistad.
“El País” (14-XII-2014) 57.
Guzman, David. Abecedari
Barril. “El País” Quadern 1.570 (18-XII-2014) 1-3.
L’escriptora
catalana Mònica Batet (1976).
Mònica Batet (El Pont d’Armentera, 1976).
Batet, M. No et miris el riu.
Batet, M. Neu, óssos blancs i
alguns homes més valents que els altres.
Batet, M. Nou illes al nord.
Batet, M. Dins del cor de Chopin.
Batet, M. Una història és una pedra llançada al riu. Angle Editorial. 2023. 217 pp. Novel·la ambientada a la Romania de Ceasescu, sobre els contes i el floklore. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Des de l’estranyesa. “El País” Quadern 1.922 (12-III-2023).
L'escriptor català Agustí Bartra
(1908-1982).
Agustí Bartra (1908-1982),
escriptor de poesia i teatre.
Bartra, Agustí. El gall
canta per tots dos. Meteora. Barcelona. 2012. 96 pp. Poemari. Ressenya de
Castaño, Manuel. El so de Bartra. “El País” Quadern 1.448 (14-VI-2012)
4.
L’escriptor mallorquí Miquel
Bauçà (1940-2004).
Bauçà, Miquel. En el feu de
l’ermitatge. Empúries. Barcelona. 2014. 192 pp. Ressenya de Castaño,
Manuel. L’entrenament. “El País” Quadern 1.576 (5-II-2015) 4.
Roig, Albert. Carta inèdita de Miquel Bauçà. “Necessito
escriure a algú, em trobo sol”. “El País” Quadern 1.896 (22-V-2022). Cartes
de 1978 a Núria Masip, una desconeguda a la que mai va parlar en persona.
L’escriptor català Lluis-Anton Baulenas (1958).
Lluis-Anton Baulenas (Barcelona,
1958), autor de novel·la, relat, teatre, traducció…
Baulenas, Lluís-Anton. Quan
arribi el pirata i se m’emporti. La Magrana, RBA. Barcelona. 2013.
Novel·la. Geli, Carles. Baulenas celebra sus 25 años de escritor con
nueva novela. “El País” Cataluña (18-II-2013) 5. Nopca, Jordi. Baulenas:
‘Som al final d’una época, però no sabem què passarà’. “Ara” (5-III-2013)
30-31.
L’escriptor català
Sergi Belbel (Terrassa, 1963).
Belbel, Sergi. Morir-ne disset. Edicions Proa. 2022.
224 pp. Novel·la, guanyadora del Premi Sant Jordi 2021. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. La monotonia de la mecánica.
“El País” Quadern 1.888 (20-III-2022).
L’escriptor català Sergi
Bellver (1971).
Echarri, Miquel. La vida bohemia en la era digital. “El
País” Semanal 2.368 (13-II-2022). El escritor Sergi Bellver (Barcelona, 1971)
es un nómada sin domicilio fijo. Acaba de publicar su primera novela, Del silencio (Ediciones del Viento).
L’escriptora
catalana Núria Bendicho (Barcelona, 1995).
Bendicho, Núria. Terres mortes. Anagrama. 2021. 184 pp.
Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La
voracitat rural. “El País” Quadern 1.847 (25-III-2021).
L’escriptor valencià Joan
Benesiu (Beneixama, 1971).
Benesiu, Joan. Serem
Atlàntida. Edicions del Periscopi. 2019. 352 pp. Novel·la. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Pastitx o paròdia involuntària. “El País” Quadern
1.759 (21-II-2019).
L’escriptor català Josep Maria
Benet i Jornet (1940-2020).
Josep Maria Benet i Jornet
(1940-2020), autor de teatre.
Geli, Carles. El reconocido
aroma de Benet i Jornet. “El País” Cataluña (19-III-2013) 5. El dramaturg
rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Antón, J. Obituario. Adiós
al padre de la nueva dramaturgia. “El País” (7-IV-2020). Fallece por
coronavirus el dramaturgo y guionista Benet, la gran figura del teatro catalán
actual.
Albertí, Xavier. Excursión
al Perito Moreno con Papitu. “El País” (7-IV-2020).
Ordóñez, Marcos. Benet,
grandes éxitos. “El País” (16-IV-2020). Comenta una decena de sus mejores
obras.
L’escriptor
valencià Felip Bens (El Cabanyal, València, 1969).
Bens, Felip. Toronto. Llibres de la Drassana. 2022.
328 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El passat culpable. “El País” Quadern 1.895 (24-VII-2022).
L’escriptor català
Albert Benzekry (La Garriga, 1971).
Benzekry, A. Hivern de vi novell. Godall Edicions.
2022. 93 pp. Poemari. Ressenya de Vidal-Folch, Xavier. De la terra, però amb ironia. “El País” Quadern 1.916 (5-II-2023).
L’escriptora catalana Aurora
Bertrana (1892-1974).
Bertrana, A. Paradisos
oceànics. Rata. 2017 (1930 español). 256 pp. Llibre de viatge per la
Polinèsia. Resenya de Real, Neus. Una exploradora física i literaria.
“El País” Quadern 1.706 (21-XII-2017).
Bertrana, A. Tres presoners.
Club Editor. 2017 (1957). 160 pp. Resenya de Real, Neus. Una
exploradora física i literaria. “El País” Quadern 1.706 (21-XII-2017).
Bertrana,
A. Fracàs. Viena. 2023. 160 pp.
Novel·la. Ressenya de Pasqual, Marta. Una
Madame Bovary descafeïnada. “El País” Quadern 1.923 (26-III-2023).
L’escriptor català Max Besora (Barcelona,
1980).
Besora, Max. Aventures i
desventures de Joan Orpí.
Besora, Max. La musa
fingida. Males Herbes. 2020. 192 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. La broma infinita. “El País” Quadern 1.804 (26-III-2020). Un
humor àcid i irreverent, marca de l’autor.
L’escriptor mallorquí Joan
Baptista Binimelis (1539?-1616).
Binimelis, Joan Baptista. Història
general del Regne de Mallorca.
Binimelis, Joan Baptista. Sobre
els vicis de les dones i el seu tarannà variable, seguit de Catàleg de dones especialmente
sàvies. Edició dirigida per Alexandre Jaume Font. Lleonard Muntaner Editor.
Palma de Mallorca. 2014. Ressenya de Llovet, Jordi. ‘Marginalia’. Misogínia
humanista. “El País” Quadern 1.561 (16-X-2014) 5.
El escritor español en catalán
Jaume Bofill (Guerau de Liost) (1878-1933) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptor mallorquí Blai Bonet
(1926-1997).
Blai Bonet (Santanyí, 10-XII-1926
a 21-XII-1997). Poeta, novel·lista y crític d’art.
Bonet, Blai. El color.
4 poemarios: Quatre poemes de SEtmana Santa (1950), Entre
el coral i l’espiga (1952), Cant espiritual (1953), Comèdia (1960).
Introd. de Margalida Pons. Ed. Consell de Mallorca. Palma de Mallorca. 2007.
292 pp. Ressenya de Parcerisas, Francesc. “Després d’haver guanyat
batalla”. “El País” Quadern (3-I-2008) 4.
Bonet, Blai. Poesia
completa. Edicions de 1984. Barcelona. 2014. 1.374 pp. Ressenya de Castaño,
Manuel. En revolat espiritual constant. “El País” Quadern
1.569 (11-XII-2014) 6.
Bonet, Blai. Mister Evasió. Edició completa, sense
censures, de Nicolau Dols. Club Editor. 2022 (Llibres de Sinera, 1969,
censurada). 256 pp. Novel·la. Ressenya de Amat, Jordi. Com ser un “xarnego sense ser-ho”. “El País” Quadern 1.904 (30-X-2022).
L’escriptora
catalana Lolita Bosch (Barcelona, 1970).
Bosch, Lolita. Agafeu-me a mi. Edicions 62. 2022. 160
pp. Novel·la periodística sobre la desaparició del jove mexica Roy i la recerca
per la seva mare. Ressenya de Iglesia, Ana Maria. Història d’una desaparició. “El País” Quadern 1.887 (13-III-2022).
El escritor español en catalán
Jaume Brossa (1875-1919) y su influencia sobre Joan Miró.*
El escritor y artista español
Joan Brossa (1919-1999) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptor mallorquí Joan
Buades (Inca, 1963).
Buades, Joan. Crui. Els
portadors de la torxa. Edicions Aïllades. Eivissa. 2017. 302 pp. Novel·la
guanyadora del 46 Premi Crexells, en què Leuven, el protagonista, és un vell
nazi enriquit amb l’especulació del turisme balear. Resenya de Puigdevall,
Ponç. Un nazi es confessa. “El País” Quadern 1.688 (6-VII-2017).
Critica una obra no aconseguida (és la primera novel·la), sense síntesi ni
recursos simbòlics, amb una trama lenta i diàlegs que semblen monòlegs
teatrals.
L’escriptor català Jaume Cabré
(1947).*
L’escriptora catalana Mireia Calafell (1980).
Mireia Calafell (1980), autora de poesia.
Calafell, M. Si una emergència. Proa. 2024. 72 pp. Poemari, premi Carles Riba.
L’escriptor català Pere Calders
(1912-1994).
Pere Calders (1912-1994), un mestre
del conte fantàstic.
Calders, P. Contes
(1936-1968). Ressenya de Bagunyà, Borja. Anatomía del conte
caldersià. “El País” Quadern 1.755 (24-I-2019).
Calders, P. Contes
portàtils. Ressenya de Bagunyà, Borja. Anatomía del conte caldersià.
“El País” Quadern 1.755 (24-I-2019).
Calders, P. Sobre el
feixisme, l’exili i la censura. Rosa dels Vents. 2019. Compilación por su
nieta Diana Coromines de artículos y cuentos distópicos. Reseña de Geli,
Carles. Calders, contra el apocalipsis. “El País” (18-IX-2019).
Melcion, Joan. CCC (Calders contista cívic). “El País” Quadern
1.461 (22-X-2012) 1-2. Melcion, Joan. Antibel·licisme, llibertat,
cultura (2). Marrugat, Jordi. On és ‘el més respectat’? (3).
Canosa, Francesc. Bufetades de realitat (3).
L’escriptor català Lluís Calvo
(Saragossa, 1963).
Calvo, Lluís. L’espai
profund. Proa. 2020. 96 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Per
deixar l’ànima en suspens. “El País” Quadern 1.805 (2-IV-2020).
Calvo, Lluís. Cor pirinenc. Lleonard Muntaner. 2022. 320 pp. Poemari.
L’escriptora catalana
Maria Canelles Trabal (Barcelona, 1988).
Canelles, Maria. Contra la nostàlgia. Angle Editorial.
2022. 253 pp. Novel·la. Ressenya de Iglesia, Anna Maria. Contra la nostàlgia de recordar. “El País” Quadern 1.904 (30-X-2022).
L’escriptora
mallorquina Neus Canyelles (Palma, 1966).
Canyelles, Neus. Autobiografia autoritzada. Empúries.
2021. 144 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Investigació
sobre la tristessa. “El País” Quadern 1.853 (13-V-2021).
L’escriptora catalana Maria
Aurèlia Capmany (1918-1991).
Pons, Agustí. Maria Aurèlia
Capmany. L’època d’una dona. Meteora. 2018 (1ª 2000). 510 pp. Reseña en
español de Geli, Carles. Maria Aurèlia Capmany, en la ‘finestra’. “El
País” (24-II-2018). Se reedita la biografia de l’escriptora que féu el
periodista Agustí Pons.
Graells, Guillem-Jordi. La
coratjosa nena modernista. “El País” Quadern 1.727 (17-V-2018).
Coca, Jordi. La dona que es
busca. “El País” Quadern 1.727 (17-V-2018).
Palau, Montserrat. ‘No hi
ha activitat feminista que sigui inútil’. “El País” Quadern 1.727
(17-V-2018).
Nadal, Marta. Una
desconeguda incisiva. “El País” Quadern 1.727 (17-V-2018).
L’escriptor català Joaquim Carbó (1932).
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella,
1932), autor de literatura infantil.
Carbó, J. Testament.
Males Herbes. 2019. 478 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Els diumenges
no s’escriu. “El País” Quadern 1.780 (18-VII-2019).
Pazos, Ana. Joaquim Carbó.
‘Deien que feia subproducte, però en prenien de les mans els llibres infantils’. “El
País” Quadern 1.614 (24-XII-2015) 8.
El escritor catalán Josep Carner
(1884-1970) y su relación con Joan Miró.*
L‘escriptora catalana Marta
Carnicero (Barcelona, 1974).
Carnicero, Marta. El cielo
según Google. Trad. de Pablo Martín Sánchez. Acantilado. 2018. 144 pp.
Novela. Reseña de Pardo, Carlos. Parejas, transeúntes. “El País”
Babelia 1.417 (19-I-2019).
Carnicero, Marta. Matrioixques. Quaderns Crema. 2022. 176
pp. Novel·la sobre la violència contra les dones, a la guerra dels Balcans.
Trad. propia al español. Matrioskas.
Acantilado. 2023. 192 pp. Ressenya de Iglesia, Anna Maria. La violència, una història en comú. “El País” Quadern 1.891
(10-IV-2022). / Ayala-Dip, J. E. Una
verdad desoladora. “El País” Babelia 1.638 (15-IV-2023).
L’escriptor català Andreu Carranza (1957).
Andreu Carranza (Ascó, Tarragona,
1957), autor de novel·la.
Polo, Toni. Andreu
Carranza. ‘Verdaguer es un cometa, y pasan muy pocos cometas’ “El
País” Cataluña (8-I-2015) 5. Ganador del 47º Premi Josep Pla de Novel·la
con El poeta del poble.
L’escriptora catalana Maite
Carranza (Barcelona, 1958).
Carranza, M. Camins de
llibertat. Edebé. Barcelona. 2016. 216 pp. Resenya de Molist, Pep. Pel·lícules
realistes. “El País” Quadern 1.654 (10-XI-2016).
Carranza, M. La pel·lícula
de la vida. Cruïlla. Barcelona. 2016. 152 pp. Resenya de Molist, Pep. Pel·lícules
realistes. “El País” Quadern 1.654 (10-XI-2016).
Carranza, M. Una bala para el recuerdo.
Loqueleo. 2017. 192 pp. Novela juvenil. Reseña-entrevista de Vidales, Raquel. Érase
una vez un fusilamiento en una novela juvenil. “El País” Babelia 1.359
(9-XII-2017).
L’escriptor català Jordi Carrió
(1949).
Jordi Carrió (Barcelona, 1949),
novel·lista.
Carrió, Jordi. Suite
Barcelona. Editorial Fonoll. Barcelona. 2011. 124 pp. Ressenya de Castaño,
Manuel. ‘Cartes’ de 1710. “El País” Quadern 1.428 (19-I-2012) 4.
Una novel·la que imita l’escriptura barroca.
L’escriptor català Carles
Casajuana (Sant Cugat, 1954).
Casajuana. Carles. Retorn.
Columna. 2017. 272 pp. Novel·la sobre el retorn de Carner a Barcelona el 1970.
Resenya de Puigdevall, Ponç. Pergamí a l’aire. “El País” Quadern
1.702 (23-XI-2017).
L’escriptor català Jordi
Casanovas (Vilafranca del Penedés, 1978).
Vidales, Raquel. El autor
que pisa todos los charcos. “El País” Ideas 243 (12-I-2020). Sus exitosas
obras teatrales documentales sobre la corrupción (Ruz-Barcenas), el
interrogatorio de un asesino (Port Arthur), el secesionismo (Patria)
o La Manada (Jauría).
L’escriptor català Enric
Casasses (1951).
Enric Casasses (Barcelona, 1951),
autor de poesía i dietari.
Casasses, Enric. Diari
d’Escània i Univers endins. Empúries. Barcelona. 2013. Dietari. Geli,
Carles. El poema que se hizo el sueco. “El País” Cataluña
(14-II-2013) 5.
Casasses, E. El nus la flor.
Edicions Poncianes. 2019. 280 pp. Ressenya de Castaño, Manuel. Jugant
amb les pàgines i les lletres. “El País” Quadern 1.758 (14-II-2019).
Casasses, E. Soliloquis de nyigui-nyogui. Edicions
62. 2021. 536 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Aparença i to d’uns jocs florals de poble. “El País” Quadern 1.874
(21-XI-2021).
Casasses, E. Marramaus. Editorial Empúries.
2023. 384 pp. Apunts literaris. Ressenya de Pujol, Adrià. L’estètica d’un flotó de coses. “El País” Quadern 1.932
(4-VI-2023).
El escritor español en catalán
Raimon Casellas (1855-1910) y su influencia sobre Joan Miró.*
El editor español Josep M. Castellet (1936-2014) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptora catalana Ada
Castells (1968).
Ada Castells (Barcelona, 1968),
autora de periodismo i novel·la.
Castells, Ada. Pura sang.
Edicions 62. Barcelona. 2012. 289 pp. Novel·la. Ressenya de Ruiz Garzón,
Ricard. Els riscos de la por. “El País” Quadern 1.462
(29-XI-2012) 5.
Nopca, Jordi. Ada Castells, 32è premi Sant
Joan Unnim. “Ara” (19-VI-2012) 27.
L’escriptor català David Castillo (1961).
David Castillo (Barcelona, 1961),
autor de novel·la, poesia, crítica, periodisme.
Castillo, David. Doble zero.
Proa. Barcelona. 2011. 88 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Poema-conte
del desassossec. “El País” Quadern 1.424 (22-XII-2011) 4.
L’escriptor català
Manel Castromil (el Figaró, 1971).
Castromil, M. Amor. Angle Editorial. 2022. 250 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El suspens tènue de la decrepitud. “El
País” Quadern 1.900 (2-X-2022).
L’escriptora catalana Víctor
Català (1869-1966).
Víctor Català (seudònim de Caterina
Albert) (L'Escala, 1869-1966), autora de novel·la, conte, poesía.
Català, Víctor. Solitud.
Ressenya de Pessarrodona, Marta. Una soledad sonora. “El País”
Babelia 828 (14-X-2007) 11.
Català, Víctor. Tots els
contes. Club Editor. 2018. 350 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Una
violenta intensitat. “El País” Quadern 1.748 (29-XI-2018).
Català, V. Mosaic. Club Editor. 2021. 384 pp. Relats. Ressenya de Caballé,
Anna. Caterina, darrere Víctor Català.
“El País” Quadern 1.866 (26-IX-2021).
L’escriptora catalana Maria
Climent (Amposta, 1988).
Climent, Maria. Gina.
L’Arpa Editorial. 2019. 184 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’aprenentatg
de la tragicomèdia. “El País” Quadern 1.788 (7-XI-2019).
L’escriptor català Jordi Coca
(Barcelona, 1947).
Coca, Jordi. Califòrnia.
Galaxia Gutenberg. Barcelona. 2016. Novela en catalán. Geli, Carles. Dejando
la vida al escribir. “El País” (21-IX-2016). / Puigdevall, Ponç. Esgotar
les possibilitats. “El País” Quadern 1.650 (13-X-2016).
Coca, Jordi. L’emperador. Comanegra.
2017 (1997). 336 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall, Ponç. Rumos sobre rumors. “El
País” Quadern 1.692 (14-IX-2017).
Coca J. Els ulls dels homes mentiders.
Comanegra. 2018. 210 pp. Novel·la sobre la década dels seixanta. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Lliçons
d’història. “El País” Quadern 1.740 (4-X-2018).
Coca,
Jordi. El teatre de Shakespeare en el seu
context. Edicions de 1984 / IT. 2022. Assaig. Entrevista de Antón, J. Jordi Coca. “Cal revisar Shakespeare,
imaginar per exemple un Hamlet gras”. “El País” Quadern 1.888 (20-III-2022).
Coca, Jordi. El darrer dia. Ediciones 62. 2022. 197
pp. Autoficció, sobre la relació d’ell i la dona amb un moixet, Núvol, durant
dotze anys. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Idil·li
amb un gat. “El País” Quadern 1.902 (16-X-2022).
L’escriptor català Pep Coll
(Pessonades, 1949).
Coll, Pep. Al mateix riu
d’Heràclit. Proa. 2018. 320 pp. Novel·la històrica. Resenya de Puigdevall,
Ponç. Qui era Heràclit?“El País” Quadern 1.735 (12-VII-2018).
L'escriptor català Narcís Comadira (1942).
Narcís Comadira (1942), poesia, periodisme i teatre.
Comadira, Narcís. Les
paraules alades. Papers sobre el sentit de la lletra. Empúries. Barcelona.
2012. Roca, Elisenda. Entrevista. Narcís Comadira. ‘Retallar en
ensenyament és retallar el futur del país’. “Ara” (7-II-2012) 27.
Comadira, Narcís. Els moviments humans. Edicions 62. 2022.
88 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Els pecats capitals. “El País” Quadern 1.886 (6-III-2022).
L’escriptor mallorquí Melcior
Comes (Sa Pobla, 1980).
Melcior Comes (Sa Pobla, 1980),
autor de novel·la i periodisme.
Comes, Melcior. La batalla
de Walter Stamm. Destino. Barcelona. 2008. 239 pp. Notable en ritme,
composició i lèxic, amb alguns errors d’informació. Punzano, Israel. Entrevista
a Melcior Comes. “El País” (8-I-2008) 46.
Comes, Melcior. Hotel
Indira. Edicions 62. Barcelona. 2014. 336 pp. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. L’edat lírica. “El País” Quadern 1.568 (4-XII-2014) 4.
Comes, Melcior. Sobre la
terra impura. Proa. 2019. 528 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. Amb reverència i convicció. “El País” Quadern 1.778
(4-VII-2019).
Comes,
M. Tots els mecanismes. Edicions
Proa. 2022. 640 pp. Novel·la irregular. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Desvaris vulgars i espants salvatges.
“El País” Quadern 1.897 (29-V-2022).
L’escriptor català Jordi
Cornudella (Barcelona, 1962).
Cornudella, Jordi. Tot
Abulcàssim. Edicions Vitel·la. 2020. 93 pp. Poemari. Ressenya catalana de
Gràcia, Jordi. El gamberro cultèrrim. “El País” Quadern 1.796
(30-I-2020).
El escritor español en catalán
Miquel Costa i Llobera (1854-1922) y su influencia en Joan Miró.*
L’escriptora catalana Berta Creus (1986).
Berta Creus (1986), traductora i escriptora.
Creus, Berta. Fins a l'última pedra. Males Herbes. 2024. 190 pp. Novel·la.
L’escriptor català Jordi Cussà (Berga, 1961-2021).
Cussà,
Jordi. Les muses. Comanegra. 2022.
360 pp. Novel·la histórica (sense detalls històrics), tercera d’una trilogía
encetada amb La serp (2001) i seguida
per El cíclop (2007). Ressenya de
Puigdevall, Ponç. El poder de les
tenebres creatives. “El País” Quadern 1.895 (15-V-2022).
L’escriptor valencià Enyego
d’Àvalos (1414-1484).
Soler, Abel. Enyego
d’Avalos i l’autoria del ‘Curial’. “El País” Quadern 1.771 (16-V-2019). El
descobriment recent per Soler de l’autor de la novel·la de cavalleries ‘Curial
e Güelfa’, escrita en català de dialecte valencià i amb italianismes, per
D’Àvalos, un noble toledà, crescut i format a València, cortesà dels reis
Alfons V el Magnànim i Ferran I.
El escritor y crítico de arte
español Eugenio d’Ors (1881-1954) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptora catalana Alba
Dalmau (Cardedeu, 1983).
Dalmau, Ala. El camí dels
esbarzers. Angle Editorial. 2019. 208 pp. Relats. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. La feina invisible. “El País” Quadern 1.764 (28-III-2019).
Dalmau, Alba. Amor i no. Angle Editorial. 2021. 256 pp. Novel·la. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Més perfecte que la
realitat. “El País” Quadern 1.841 (11-II-2021).
L’escriptor català
Julià de Jòdar (Badalona, 1942).
De Jòdar, Julià. L’atzar i les
ombres. Comanegra. 2022. 888 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. “El País” Quadern 1.912
(8-I-2023).
L’escriptor català Miquel de
Palol (Barcelona, 1953).
De Palol, Miquel. Què!
Estampes d’un dependent filòsof. Angle Editorial. 2017. 248 pp. Novel·la.
Resenya de Puigdevall, Ponç. La improvisació disciplinada. “El
País” Quadern 1.706 (21-XII-2017).
De Palol, M. Mònica
Mir. Angle Editorial. 2020. 480 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç.
El delicat repte de la màquina de saber. “El País” Quadern 1.818
De Palol, M. Copèrnic. Proa. 2021. 231 pp. Novel·la.
Ressenya de Puigdevall, Ponç. Quan
s’apaga l’optimisme. “El País” Quadern 1.860 (4-VII-2021).
De Palol, M. Bootes. Navona. 2023. 1.273 pp. Ressenya
de Puigdevall, Ponç. Un cos excèntric i
rar. “El País” Quadern 1.926 (23-IV-2023).
L’escriptora
catalana Jenn Díaz (Barcelona, 1988).
Díaz, Jenn. Mare i filla. Novel·la.
Díaz, Jenn. Vida familiar. Contes.
Díaz, Jenn. Els possessius. Amsterdam Llibres. 2023. 272 pp. Novel·la
epistolar, en diàleg amb la novel·la ‘La
ciutat i la casa’, de Natalia Ginzburg. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Els nusos sentimentals. “El País”
Quadern 1.898 (5-VI-2022).
L’escriptor català Martí Domínguez (Madrid, 1966).
Domínguez, Martí. La sega.
Proa. Barcelona. 2015. 320 pp. Novel·la sobre la posguerra a la ruralia del
Maestrat de Castelló. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Valor i por. “El
País” Quadern 1.606 (29-X-2015) 4.
Domínguez, Martí. L’esperit
del temps. Proa. 2020. 384 pp. Novel·la sobre les confessions d’un oficial
nazi, presoner a la URSS en la posguerra. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Com
una salamandra. “El País” Quadern 1.795 (23-I-2020). El espíritu
del tiempo. Trad. del autor. Destino. 2020. Entrevista de Bono,
Ferran. Martí Domínguez. ‘Me asombró descubrir el pasado nazi de
científicos que había estudiado’. “El País” (3-II-2020).
Domínguez, M. Mater. Proa. 2022. 368 pp. Novel·la
guanyadora del IV Premi Proa, sobre un futur en què les criatures s’engendren
en úters artificials. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La força tranquil·la de la tirania. “El País” Quadern 1.910
(4-XII-2022). La considera una obra fallida en estil i forma: monótona,
anodina, amorfa, sempre explicant-ho tot com si fos una peça de divulgació
ética per nens, fins a l’extenuació.
Ferrandis, Joaquín. Martí Domínguez / Escriptor, autor de ‘La sega’, guayandora de tres premis ‘Els autors valencians hem viscut un exili interior absolut’. “El País” Quadern 1.640 (23-VI-2016).
Serra, M. J. Martí
Domínguez / Escritor. ‘Las instituciones están repletas de mediocres’. “El
País” (4-IV-2017). Publica su nueva novela, L’assassí que estimava els
llibres (Proa).
L’escriptora catalana
d’origen rus Xènia Dyakonova (1985).
Xènia Dyakonova (San Petersburgo, 1985), poeta i traductora de Leskov i
Bulgakov. Vingué amb la seva família a Barcelona al 1999.
Dyakonova, X. El conte de l’alfabet.
L’Avenç. 2022. 157 pp. Un diccionari de 33 paraules de l’alfabet cirílic per
narrar la memòria de l’autoritarisme soviètic. Ressenya catalana de Puigdevall,
Ponç. El nomadisme de les paraules. “El País” Quadern 1.915
(29-I-2023).
L’escriptora catalana Najat El
Hachmi (1979).
Najat El Hachmi (Nador, 1979),
escritora catalana de origen magrebí (segona generació), autora
de novel·la.
Punzano, Israel. Una autora
de origen marroquí gana el Llull. “El País” Cataluña (1-II-2008) 8.
Punzano, Israel. Najat El
Hachmi / Ganadora del Premio Ramon Llull. “El País” Cataluña (2-II-2008) 11.
L’escriptor català
Quim Español (Girona, 1945).
Español, Quim. Un lloc en el temps. Edicions 1984.
2022. 217 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La memoria involuntària. “El País” Quadern 1.906 (13-XI-2022).
L’escriptor català
Josep Maria Espinàs (1927-2023).
El escritor más popular de la
literatura catalana en las últimas décadas, muy prolífico, fue uno de los
fundadores de la Nova Canço i coautor del himno del Barça. Estudió la carrera
de Derecho, pero abandonó la abogacía sin clientes a los cuatro años a cambio
de entrar en 1955 en la revista y editorial Destino para dedicarse a escribir.
Admiraba a Josep Maria de Segarra y Miguel Delibes, y sacó 90 títulos, con
novelas, libros de viajes y obras de teatro, aunque destacó más como
columnista, en “Avui” desde 1976 y “El Periódico” desde 1995. Fundó en 1985 la
editorial La Campana.
Geli, Carles. Muere Josep Maria Espinàs, el escritor al que la vida saludó. “El País” (5-II-2023).
Amat, Jordi. El secret de Josep Maria Espinàs. “El País” Quadern
1.917 (12-II-2023). Como s’obrí camí com escritor des de la jovenessa.
L’escriptor català Salvador
Espriu (1914-1985).*
El filòleg català Pompeu Fabra
(1868-1948).
Ortega, Rudolf. Un Fabra
menys mític. “El País” Quadern 1.716 (1-III-2018). Sobre la celebració de
l’Any Fabra.
L’escriptor català Joan Ferraté
(1924-2003).
[https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Ferraté]
Ferraté, Joan. Del desig.
Tres diaris. Empúries. 2018. Tres diaris inèdits de la maduresa, en què
reflexiona sobre la seva recent trobada homosexualitat. Ressenya de Oliva,
Salvador. Bellesa i desig, segons Joan Ferraté. “El País” Quadern
1.749 (6-XII-2018). / Llovet, J. Marginalia. El desig de Joan Ferraté.
“El País” Quadern 1.7451 (20-XII-2018).
Cercas, Javier. Joan
Ferraté, el franctirador tímid. “El País” Quadern 1.749 (6-XII-2018).
Evocació de l’amic i profesor.
Cornudella, Jordi. Joan
Ferraté: un esbós de cronologia. “El País” Quadern 1.749 (6-XII-2018).
L’escriptor català Gabriel
Ferrater (1922-1972).
Ferrater, Gabriel. Curs de
literatura catalana contemporània. Edició de J. Cornudella. Empúries. 2019.
416 pp. Ressenya de Dilla, X. Ferrater, fulgor a classe. “El País”
Quadern 1.779 (11-VII-2019).
Ferrater, Gabriel. Donar nous als
nens. Comanegra. 2022. 398 pp. Selección de textos por Marina Porras.
Ferrater, Gabriel. De nuces pueris.
Peu de Mosca. 2022. 108 pp.
Llibres d'altres.
Amat, Jordi. Vèncer la por.
Biografia de Gabriel Ferrater. Edicions 62 / Tusquets. 2022. 384 pp.
Ressenya de Gràcia, Jordi.
“El País” Quadern 1.911 (18-XII-2022).
Articles d'altres.
Geli, Carles. Más ‘dones i
dies’ para Gabriel Ferrater. “El País” (11-IX-2018). Una edición
crítica de Jordi Cornudella en Edicions 62 añade poemas inéditos al poemario de
1968, que tenía 114.
L'escriptor mallorquí Bartomeu Fiol (1933-2011).
Bartomeu Fiol i Mora (1933-2011),
autor de novel·la, poesía.
Rayó, M. M. El poeta
Bartomeu Fiol reprèn els seus “poemets de Montsouris”. “Diari de Balears”
(5-XI-2007) 56.
El escritor catalán J. V. Foix
(1893-1987) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptor català Ramon Folch i
Camarasa (1926-2019).
Folch i Camarasa, R. El nàufrag
feliç. Viena Edicions. 2022. 176 pp. Novel·la de l’amor d’us escriptor per
Maria, morta prematuràment. Ressenya de Iglesia, A. M. El naufragar ‘dolce’ e Folch i Camarasa. “El País” Quadern 1.902
(16-X-2022).
Geli, Carles. Muere el
escritor y traductor Ramon Folch i Camarasa. “El País” (4-I-2019).
[https://elpais.com/ccaa/2019/01/03/catalunya/1546514565_105782.html]
L’escriptor i historiador de
l'art català Joaquim Folch i Torres (1886-1963).
Vidal i Jansá, Mercé. Teoria
i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres. PAM. Barcelona. 1991.
591 pp.
L’escriptor català
Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959).
Fonalleras, J. M. Tot el que hi
veig. L’Avenç. 2020. 130 pp. Poemari. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La vida i l’art. “El País” Quadern 1.836 (7-I-2021).
Fonalleras, J. M. L’estieujant.
Vitel·la. 2020. 87 pp. Poemari. Ressenya
de Puigdevall, Ponç. La vida i l’art.
“El País” Quadern 1.836 (7-I-2021).
L’escriptor català
Manuel Forcano (Barcelona, 1968).
Forcano, Manuel. Arabesc. Edicions Proa. 2022. 192 pp.
Poemari antològic, amb 85 poemes. Ressenya de Castaño, M. Quan estimar implica admirar. “El País” Quadern 1.918 (19-II-2023).
L’escriptor català Feliu Formosa
(Sabadell, 1934).
Formosa, Feliu. Papallona
de l’ombra. Pagès Editors. 2018. 240 pp. Poemari. Resenya de Castaño,
Manuel. La tria d’un poeta inclassificable. “El País” Quadern
1.720 (29-III-2018).
Formosa,
Feliu. El gest i la paraula. Assaigs
1969-2001. Viena Edicions. 2022. 288 pp. Ressenya de Dasca, Maria. Ofici i tradició. “El País” Quadern
1.928 (7-V-2023).
El escritor español Joan Fuster (1922-1992) y su
relación con Joan Miró.*
L'escriptor català Tomàs Garcès (1901-1993).
Tomàs Garcés (1901-1993), autor de
poesia, crítica i periodisme.
Garcés, Tomàs. Obra
completa. Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors. Barcelona. 2012. 1.538 pp.
Ressenya de Castaño, Manuel. Tan clàssic, tan popular. “El
País” Quadern 1.464 (13-XII-2012) 5.
L’escriptor català
Ferran Garcia (Vic, 1971).
Garcia, Ferran. Guilleries.
Males Herbes. 2021. 182 pp. Novel·la histórica de fantasia, en la Catalunya
vers 1870. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El
brodat exquisit de l’horror.
“El País” Quadern 1.882 (30-I-2022).
L’escriptora catalana Cristina García Molina (Granollers, 1975).
García Molina, C. Els irredempts. Labrru Edicions. 2022. 149 pp. Tres relats: Solar, Linòleum i Els irredempts. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Tallant i incisiu. “El País” Quadern 1.908 (27-XI-2022).
L’escriptor català Narcís Garolera (Vic, 1949).
Llovet, J. Marginalia. No
fos cas que ho oblidéssim. “El País” Quadern 1.791 (28-XI-2019). Les
memòries de Narcís Garolera (Vic, 1949).
L’escriptor català
Raül Garrigasait (Solsona, 1979).
Garrigasait, R. Profecia. Edicions de 1984. 2023. 238
pp. Novel·la. Ressenya molt negativa (“novel·la tan decebedora”) de Puigdevall,
Ponç. Després de l’esplendor. “El
País” Quadern 1.917 (12-II-2023).
L’escriptor català Gaziel
(1887-1964).
Llanas, Manuel (ed.). Gaziel
i Josep Pla. Estimat amic: Correspondència (1941-1964). Destino. 2018. 272
pp. Resenya de Geli, Carles. Gaziel-Pla: ‘afinitats bàsiques’. “El
País” Quadern 1.732 (21-VI-2018).
Geli, Carles. “La
Vanguardia”, diari ‘anodí’ d‘un ‘Neró d’estar per casa’. “El País” Quadern
1.732 (21-VI-2018). El text que Gaziel passà a Pla per fer l’homenot de
Ramón Godó.
El escritor español Pere
Gimferrer y su relación con Joan Miró.*
L’escriptor català
Josep Giròs (Tarragona, 1968).
Giròs, Josep. No robaràs. Pròleg de Joan Todó. La Segona Perifèria. 2023. 238 pp. Novel·la primera de l’autor. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El supervivent immòbil. “El País” Quadern 1.914 (22-I-2023).
L’escriptor mallorquí Andreu Gomila (Palma, 1977).
Gomila, Andreu. La mesura de totes les coses. Empúries. 2022. 184 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’home que estimava les dones. “El País” Quadern 1.890 (19-VI-2022).
L’escriptora
mallorquina Laura Gost (Mallorca, 1993).
Gost, Laura. La cosina gran. Lleonard Montaner Editor. 2019. 152 pp. La prima mayor. Trad. de Victoria
Pradilla. Planeta. 2020. 175 pp. Reseña de Oriol, María José. La nieve no dura mucho. “El País” Babelia 1.497
(1-VIII-2020).
Gost, Laura. El món es torna
senzill.
Empúries. 2022. 171 pp. Novel·la. Ressenya de Amat, Jordi. L’atracció de l’abisme. “El País” Quadern 1.890 (3-IV-2022).
L’escriptora catalana
Anna Gual (1986).
Gual, Anna. Les ocultacions.
Proa. 2022. 104 pp. Poemari. Ressenya de Iglesia, Anna Maria. Ocultacions que il·luminen. “El País” Quadern 1.906
(13-XI-2022).
L’escriptora catalana Helena Guilera Recoder (1993).
Guilera, Helena. L’escuma. Periscopi. 2022. 248 pp. Novel·la. Ressenya de Iglesia, Anna Maria. Una nova autora a qui seguir. “El País” Quadern 1.899 (25-IX-2022).
L’escriptor català Julià
Guillamon (Barcelona, 1962).
Guillamon, J. El barri de
La Plata. L’Avenç. 2018. 232 pp. Memòries. Resenya catalana de Puigdevall,
Ponç. Memòria de barri. “El País” Quadern 1.731 (14-VI-2018).
Guillamon, J. Les hores contades. Llibres Anagrama.
2022. 329 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Flexibilitat
i resistència. “El País” Quadern 1.899 (25-IX-2022).
L’escriptor català Pere Guixà
(1973).
Pere Guixà (Barcelona, 1973), autor
de relats.
Guixà, Pere. No pots no
sentir-ho. Quaderns Crema. Barcelona. 2006. 190 pp. Entrevista de Robles,
Fermín. Pere Guixà / Escriptor. “Un conte se la juga amb unafrase de
més”. “El País”, Quadern 1.195 (11-I-2007) 4. Ressenya de Puigdevall,
Ponç. La mirada estranya. “El País”, Quadern 1.195 (11-I-2007) 4.
L’escriptora catalana
Carlota Gurt (Barcelona, 1976).
Gurt, Carlota. Cavalgarem tota la nit. Relats.
Gurt, Carlota. Sola. Proa. 2021. 384 pp. Novel·la.
Ressenya de Puigdevall, Ponç. Una
enciclopèdia de la soledat. “El País” Quadern 1.866 (26-IX-2021).
L’escriptor català Carles Hac
Mor (1940-2016).
Carles Hac Mor (Lleida, 1940-Sant
Feliu de Guixols, 2016).
Castaño Obituario. Carles
Hac Mor, el último poeta vanguardista. “El País” (28-I-2016) 51.
L’escriptor català Joan Manuel
Homar (Barcelona, 1952).
Joan Manuel Homar (Barcelona,
1952), poeta, fou professor de filología catalana a la Universitat de Barcelona.
Homar, Joan Manuel. La
lentitud de la mirada. El Gall Editor. 2017. 72 pp. Premi Ciutat de Palma
2017. Poemari, en bona part escrit sobre Mallorca. Resenya de Castaño,
Manuel. Poemes arran de vida. “El País” Quadern 1.699 (2-XI-2017).
L’escriptor mallorquí Damià
Huguet (1946-2006).
Damià Huguet (Campos, 1946-2006),
autor de poesia, periodismo i crítica de cinema.
Huguet, Biel; Nadal, Cèlia
(coords.). DH. Damià Huguet. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.
2007. 293 pp. Ressenya de Parcerisas, Francesc. L’àlbum del poeta.
“El País” Quadern 1230 (25-X-2007) 5.
El escritor español Josep Maria
Junoy (1897-1955) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptora catalana Rosa
Leveroni (1910-1985).
Rosa Leveroni (1910-1985),
autora de poesia, deixeble de Carles Riba.
Llovet, Jordi. Rosa
Leveroni. “El País” Quadern 1384 (10-II-2011) 5.
L’escriptor mallorquí Miquel
Àngel Llauger (Palma, 1963).
Llauger, Miquel Àngel. Fourmillante.
Edicions 62. 2018. 80 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, M. La paradoxa
de la modernitat. “El País” Quadern 1.748 (29-XI-2018).
L'escriptor català Jordi Llavina
(1968).
Jordi Llavina (Gelida, 1968), poeta.
Llavina, Jordi. La corda
del gronxador. 2006.
Llavina, Jordi. Diari d’un
setembrista. Bromera poesia. 2007. 85 pp. Ressenya de Parcerisas,
Francesc. Saber mirar. “El País” Quadern 1235 (29-XI-2007) 5.
Llavina, Jordi. Ermita.
Mateora. 2018. Poemari. Ressenya de Castaño, M. De romeria amb
octosíl·labs. “El País” Quadern 1.745 (8-XI-2018).
L'escriptor mallorquí Josep
Maria Llompart (1925-1993).
Sardà, Zeneida. Entrevista. Josep
M. Llompart. “Serra d'Or”, 310-311 (julio-agosto 1985) 11-16.
El crític català Jordi
Llovet (1947).*
L’escriptor català Chufo Lloréns
(1931).
Chufo Lloréns Cervera (Barcelona,
1931), autor de novel·la histórica amb vocació de best seller.
Lloréns, Chufo. Et donaré
la terra. Ed. Rosa dels Vents. Barcelona. 2009. 731 pp.
Lloréns, Chufo. Mar de foc.
Ed. Rosa dels Vents. Barcelona. 2011. 814 pp.
L’escriptor
francés Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963).
Lluís, Joan-Lluís. Junil a les terres del bàrbars. Club
Editor. 2021. 290 pp. Novel·la històrica al temps d’August, d’un viatge a la
terra d’exili del poeta Ovidi. Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’aventura d’explicar històries. “El
País” Quadern 1.869 (17-X-2021).
El filòsof, teòleg i escriptor
mallorquí Ramon Llull (1232-1316).
Ramon Llull (Palma de Mallorca,
1232-1316), el màxim autor medieval de la llengua catalana en filosofia,
teologia, poesía i prosa.
Llibres.
Llull, Ramon. Blanquerna.
1283. Ressenya de Badia, Lola. Ficción filosófica, para la meditación.
“El País” Babelia 828 (14-X-2007) 11.
Ramon Llull AA.VV. Ramon
Lull, el savi. “El País”, Quadern 1.209 (26-IV-2007) 1-3. Casasses,
Enric. Pulmons que s’eixamplen (1). Manresa, Andreu. Anthony
Bonner / Experet lul·lià. “Qualsevol pot llegir Ramon llull” (2).
Vega, Amador. L’art d’inventar la veritat (3). Punzano,
Israel. El matissos dels islamòlegs (3).
Altres.
Badia, Lola; Bonner, Anthony. Ramon
Llull, vida, pensamiento y obra literaria.
Llovet, J. ‘Marginalia’. Llull
i els lul·listes, tots folls. “El País” Quadern 1.635 (19-V-2016).
L’escriptor mallorquí Emili
Manzano (1964).
Emili Manzano (Palma, 1964), autor
de poesia.
Manzano, Emili. Pinyols
d’aubercoc. L’Avenç. Barcelona. 126 pp. Ressenya de Lluís Muntada. Una
lliçó d’harmonia. “El País” Quadern 1241 (10-I-2008) 4.
El escritor Joan Maragall (1860-1911) y su relación con
Joan Miró.*
L’escriptora catalana
Maria-Mercè Marçal (1952-1998).
Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 13-XI-1952-Barcelona, 5-VII-1998), autora de poesia, i d’una única novel·la, La passió segons Renée Vivien. L'abril de 1989, Marçal va publicar el volum Llengua abolida (1973-1988), que
contenia, prologada, revisada i ampliada, tota la poesia que havia donat a
conèixer prèviament als llibres Cau de
llunes (1977), Bruixa de dol
(1979), Sal oberta (1982), Terra de Mai (1982) i La germana, l'estrangera (1985), amb
l'afegitó d'una secció de poemes esparsos de 1980-1982 i d'un últim llibre
inèdit, Desglaç.
La poesia de Marçal va madurar als anys següents, sense pedre
mai la puresa de les arrels de la dona, l'amor, la terra i la llengua, i incorporant
les experiències de l'amor lèsbic, de la maternitat o de la mort del pare, i finalment, en els poemes pòstums aplegats a Raó del cos (2000), s’enfrontava a la
imminència de la pròpia mort al juliol de 1998, per un càncer, detectat el 1996.
Llibres.
Marçal, Maria-Mercè. Llengua abolida. 1989. Poemaris complets fins 1989. Ampliació: Llengua abolida Poesia completa 1973-1998. Edicions 62. 1998. 580 pp.
Altres.
Geli, Carles. Heridos de
resplandor. “El País” Cataluña (3-XII-2014) 5. Se publican los diarios y
las cartas inéditas que Marçal escribió antes de morir.
L’escriptor català Ausiàs March
(1397 a 1400-1459).
Ausiàs March (València, 1397 a
1400-1459), autor de poesia.
March, Ausiàs. Poesies.
Ressenya de Micó, José María. Primero y principal. “El País”
Babelia 828 (14-X-2007) 6.
Bono, Ferran. Ausiàs March
se reivindica como el gran poeta del siglo XV. “El País” (2-III-2018). Una
edició bilingüe, un congrés internacional i actes a la Fundación Juan March.
L’escriptor català Joan Margarit (1938-2021).
Joan Margarit (Sanahuja, Lleida,
1938-Barcelona, 2021), arquitecte, autor d’una poesía sensible, autobiográfica, formalment senzilla
i molt comprensible.
Llibres.
Margarit, Joan. Casa de
misericordia. Visor. Madrid. 2007. 149 pp. Ressenya de Gracia, Jordi. Anatomía
de lucidez. “El País” Babelia 809 (28-V-2007) 13.
Margarit, Joan. Es perd el
senyal. Edicions Proa. Barcelona. 2012. 96 pp, Poemari. Ressenya de
Castaño, Manuel. Recapitular íntimes veritats. “El País”
Quadern 1.465 (20-XII-2012) 5.
Margarit, Joan. Amar es dónde. Poemas en
castellano. Visor. Madrid. 2015. 128 pp. Reseña de Blesa, Túa. “El
Cultural” (10-VII-2015).
Margarit, Joan. Un hivern
fascinant. Edicions Proa. 104 pp. Poemari. Reseña española de Geli,
Carles. La fascinante senectud de Joan Margarit. “El País”
(4-XI-2017. / Resenya catalana de Castaño, Manuel. Depuració
sentimental. “El País” Quadern 1.703 (30-XI-2017).
Margarit, Joan. Tots els poemes (1975-2015).
La Butxaca. 2018. 900 pp. Todos los poemas (1975-2015). Austral.
2018. 944 pp. Resenya de Gracia, Jordi. Més que tots els versos.
“El País” Quadern 1.727 (17-V-2018).
Margarit, Joan. Un
asombroso invierno / Un hivern fascinant. Visor. 2017. Bilingüe. 102 pp.
Poemario. Reseña de Gracia, Jordi. Las temperaturas del frío. “El
País” Babelia 1.367 (3-II-2018).
Margarit, Joan. Per tenir
casa cal guanyar la guerra. Proa. 2018. 296 pp. Autobiografía fins 1960.
Ressenya de Castaño, M. Vida del nen que seria poeta. “El País”
Quadern 1.740 (4-X-2018). Para tener casa hay que ganar la guerra.
Austral. 2018. 304 pp. Entrevista de Cruz, Juan. Joan Margarit. ‘El
lenguaje poético es el más duro de todos’. “El País” Babelia 1.417
(19-I-2019).
Margarit, Joan. Animal de bosc. Proa. 2021. 104 pp.
Poemari. Ressenya de Castaño, Manel. Per
entendre el que ens va passant. “El País” Quadern 1.855 (27-V-2021).
Entrevistes.
Rodríguez Marcos, J. Joan
Margarit / Poeta. “La ciencia convence, la poesía conmueve”. “El País”,
Cataluña (2-XII-2006) 54.
Ruiz Mantilla, J. Joan
Margarit. ‘Debemos armar a nuestros hijos con las herramientas de la cultura’.
“El País” (16-VI-2015) 26.
Cruz, Juan. Joan
Margarit / Poeta. ‘¡Es un coñazo escribir prosa!’. “El País” (5-II-2016)
37.
Gabancho, Patricia. Joan
Margarit. ‘La poesia no és un ofici, és un miracle’. “El País” Quadern
1.636 (26-V-2016).
Lucas,
Antonio. Joan Margarit. ‘España me da miedo desde los Reyes Católicos’.
“El Mundo” (24-III-2019). [https://www.elmundo.es/cultura/laesferadepapel/2019/03/24/5c94ffd621efa0b32f8b45fc.html]
Ruiz Montilla, Jesús. Joan Margarit. “Lo que no puede preguntar un
viejo al morir es: ‘Y ahora, ¿qué hago?’ “El País” Semanal 2.309 (27-XII-2020).
Articles d'altres.
Abad Faciolinc, Héctor. Descubrimiento
de un poeta. “El País” Babelia 1.234 (18-VII-2015) 9. Análisis de su
poesía, tras leer Todos los poemas (ed. Austral).
Geli, C. La poesía
salvadora de Margarit gana el Reina Sofía. “El País” (8-V-2019).
Rodríguez Marcos, J. Emoción
y ciencias exactas. “El País” (8-V-2019).
Geli, Carles. Un Cervantes
para el bilingüe Margarit. “El País” (15-XI-2019).
García Montero, Luis. La
hospitalidad de la poesía. “El País” (15-XI-2019).
Rodríguez Marcos, Javier. Versos
de línea clara. “El País” (15-XI-2019).
Cruz, Juan. La saludable
manera de ser. “El País” (15-XI-2019).
Geli, Carles. Obituario. Joan Margarit, la emoción exacta. “El
País” (17-II-2021).
Lanseros, Raquel. La última casa de la misericordia. “El
País” (17-II-2021).
Gracia, Jordi. És alegría la que em mou a escriure. “El
País” (17-II-2021).
Cruz, Juan. Elogio de la salud y de la vida. “El País” (17-II-2021).
Rovira, Pere. Joan Margarit, de prop. “El País”
Quadern 1.843 (25-II-2021).
Gràcia, Jordi. El secret no és la llengua. “El País”
Quadern 1.843 (25-II-2021).
Brufau, Robert. Recordant el mestre. “El País” Quadern 1.843
(25-II-2021). La seva vessant d’arquitecte.
Martínez, Txema. El darrer fred. “El País” Quadern 1.843 (25-II-2021).
Llovet, J. Marginalia. Baudelaire, el crític. “El País” Quadern 1.907 (20-XI-2022). Reseña catalana de Charles Baudelaire. Escritos sobre arte, literatura y música (1845-1866). Trad. y notas de José Ramón Monreal. Dos prólogos de Giovanni Macchia. Acantilado. 2022.
L’escriptor català Eduard Márquez (1960).
Eduard Márquez (Barcelona,
1960), autor de novel·la.
Márquez, Eduard. L’últim
dia abans de demà. Empúries. Barcelona. 2011. 145 pp. Ressenya de Porcel,
Eric. Eduard Márquez / Escriptor. ‘En literatura, menys és més’.
“El País” Quadern 1386 (24-II-2011) 8. Gràcia, Jordi. Les mans buides.
“El País” Quadern 1391 (31-III-2011) 4.
Márquez, E. Zugzwang. El seu primer llibre, de contes.
Márquez, E. Vint-i-nou contes menys. Antologia del seus contes.
Márquez, E. 1969. L’Altra Editorial. 2022. 528 pp. Novel·la documental sobre la
Barcelona de 1969. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La histèria de la Història. “El País” Quadern 1.907 (20-XI-2022).
L’escriptor català Miquel Martí
i Pol (1929-2003).*
L’escriptor català Andreu Martín
(1949).
Martín, Andreu. Cabaret
Pompeya. Edicions 62. Barcelona. 2011. 655 pp. Novel·la
histórica-policíaca. Ressenya de Monterde, Juan de Dios. Pel forat de
la Història. “El País” Quadern 1.423 (15-XII-2011) 5. Monterde critica la
inversemblant fussió de dos gèneres literaris difícilment compatibles si es vol
dur ambdós als límits. Suggereix que ha caigut en el problema fonamental que
afronten els escriptors que volen tocar-ho tot: quedar-se enmig de dues aigües
i ofegar-se.
Martín, Andreu. Societat
Negra. RBA. Barcelona. 2013. 300 pp. V Premi Crims de Tinta. Uns lladres
roben a la màfia xinesa de les tríades i inicien una brutal violència. Una
novel·la escrita amb el ritme del millor thriller americà i
uns personatges interessants, malgrat que qualcuns són descrits amb massa
fantasia, en especial Pei Lan i Pardales. Poques errades, com que'l
protagonista, Liang, bon coneixedor de Barcelona, no sapiga què és la Zona
Franca Logística (ZAL) del port (pàgina 266).
L’escriptor català Cesc Martínez
(Manresa, 1974).
Martínez, Cesc. Traça un
perímetre. Anagrama. 2020. 256 pp. Novel·la. Ressenya catalana de
Puigdevall, Ponç. Túnels subterranis. “El País” Quadern 1.799
(20-II-2020).
L’escriptor valencià Joanot
Martorell (València, 1413-1468).
Joanot Martorell (1413-1468), autor
de la millor novel·la catalana de cavalleria.
Martorell, J. Tirant lo Blanc. Versió de Màrius Serra.
Proa. 2020. 974 pp. Resenya de Dilla, Xavier. Tirant al blanc. “El País” Quadern 1.838 (21-I-2021).
Cirlot, Victoria. El
mundo como corona. “El País” Babelia 828 (14-X-2007) 7. Rosich, Marc;
Bieito, Calixto. Una dramaturgia retablo. (7). Hauf, Albert. Martorell,
anticipo de Cervantes. (8). Mira, Joan F. El honor del caballero.
(8).
L’escriptor català Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982).
Mas,
Ramon. L’endemà de la terapia.
Edicions de 1984. 2020. 176 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Després del curset. “El País” Quadern
1.829 (5-XI-2020).
Mas, R. Els murs invisibles. L'Altra Editorial. 2024. 142 pp. Novel·la.
L’escriptora
valenciana Puri Mascarell (1985).
Mascarell, Puri. Mireia.
Drassana. 2022. 111 pp. Novel·la. Ressenya d’Iglesia, Anna Maria. Història d’una Lilith moderna. “El País” Quadern 1.910
(11-XII-2022).
L’escriptor
català Jordi Masó (Granollers, 1967).
Jordi
Masó Rahola (Granollers, 1967), autor de conte i novel·la.
Masó,
Josep. A biblioteca fantasma. Males Herbes. 2018. 332 pp. Resenya
de Puigdevall, Josep. L’energia de la invenció. “El País” Quadern
1.719 (22-III-2018).
Masó,
J. L’hivern a Corfú. Males Herbes. 2019. 186 pp. Novel·la. Ressenya
de Puigdevall, Ponç. Consciència irreal. “El País” Quadern 1.755
(24-I-2019).
Masó, Jordi. Les males herbes. Males herbes. 2022. 238 pp. Contes. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Portes ocultes i camins secrets. “El País” Quadern 1.893 (1-V-2022).
L’escriptor
valencià Joan Francesc Mira (1932).
Mira,
Joan Francesc. El tramvia groc. Proa. Barcelona. 2013. 436 pp.
Ressenya de Puigdevall, Ponç. Paraules amb ànima. “El País”
Quadern 1.504 (28-XI-2013) 5.
L’escriptor valencià
Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947).
Mesquida, Biel. Encarnacions.
LaBrau. 2022. 456 pp. Cent contes. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Fet a mà i a consciència. “El País” Quadern 1.896
(22-V-2022).
L’escriptor català
Albert Mestres (Barcelona, 1960).
Mestres, Albert. Sentimental. Angle. 2022. 256 pp.
Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El
lector com a xafarder. “El País” Quadern 1.889 (27-III-2022).
L’escriptor
català Carles Miralles (1944-2015).
Miralles,
C. Tres suites. Edicions 62. 2018. 72 pp. Ressenya de Castaño,
M. El vers protector. “El País” Quadern 1.726 (10-V-2018).
L’escriptor català
Esteve Miralles (Sabadell, 1964).
Miralles, Esteve. El meu Amic. Angle Editorail. 2022. 168
pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La
denúncia civil i moral. “El País” Quadern 1.905 (6-XI-2022).
L’escriptor aragonés
Joan Jordi Miralles (Osca, 1977).
Miralles, Joan Jordi. Marginàlia.
Males Herbes. 2021. 169 pp. Tres relats.
Miralles, J. J. Les zones fosques.
Males Herbes. 2023. 208 pp. Novel·la sobre els lligams malaltissos que
condicionen l’existència d’uns adolescents en un internat de joves aspirants a
l’esport d’èlit.
L’escriptor català
Josep Maria Miró (Prat de Lluçanès, 1987).
El dramaturg català, conegut tan
com director como autor de teatre, ha guanyat el Premi Nacional de Dramatugia
al 2022 pel monòleg ‘El cos més bonic que
s’haurà trobat mai en aquest lloc’.
Polo, Toni. Josep Maria Miró. “El fet que et diguin de tot et dona una llibertat
absoluta”. “El País” Quadern 1.903 (23-X-2022).
L’escriptor
català Terenci Moix (Barcelona, 1942-2003).
Bagunyà,
Borja. Terenci Moix, l’escriptor rere el personatge. “El País”
Quadern 1.720 (29-III-2018).
Galve,
Ruth. Vilaseca, Moix, Proust. “El País” Quadern 1.720
(29-III-2018). La influència de Proust en les memòries de Moix.
Gimferrer,
Pere. Testimoni sobre una trilogía nonada. “El País” Quadern 1.720
(29-III-2018). El rescat del llibre ‘El sexe dels àngels’ el 1992.
Antón,
Jacinto. Terenci del Nil no va ser un somni. “El País” Quadern
1.720 (29-III-2018).
L’escriptora catalana Ana M. Moix (1947-2014).
Ana M. Moix (1947-2014), escriptora de narrativa i poesia, traductora i editora.
Moix, Ana M. Poesia completa. Lumen. 2024. 208 pp.
El
filòleg i historiador de literatura català Joaquim Molas (1930-2015).
Redacción.
Obituario. Joaquim Molas, creador del canon literario catalán. “El
País” (18-III-2015) 52. Gracia, Jordi. Mestre Molas. “El País”
Quadern 1.583 (26-III-2015) 1-3. Bou, Enric. Una nova rosa dels vents (2-3).
Gimferrer, Pere. Opinions de pedra picada (3). Comas,
Montserrat. Home entre llibres (4). Bou, Enric. Cinc
títols per entendre una vida (4).
Mainer,
José-Carlos. Joaquim Molas, historiador de la literatura. “El País”
(29-III-2015) 44.
L’escriptor català
Oriol Molas (Camprodon, 1968).
Molas,
Oriol. Un llapis vermell. Edicions de
1984. 2023. 185 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El color de la sang. “El País” Quadern
1.933 (11-VI-2023).
L’escriptora
catalana Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966).
Moliner, Empar. Benvolguda.
Columna. 2022. 232 pp. Novel·la. Premi Ramon Llull 2022. Ressenya catalana de
Puigdevall, Ponç. Maniobres de l’amor o
des despit. “El
País” Quadern 1.890 (3-IV-2022). Bienamada.
Trad. de Josep Escarrer. Planeta. 2022. 232 pp. Reseña española de Ayala-Dip,
J. E. Esta novela puede herir la
sensibilidad. “El País” Babelia 1.590 (14-V-2022).
La
filòloga mallorquina Aina Moll (1930-2019).
Delclós,
Tomàs. Obituario. Aina Moll, el combate por el catalán y la concordia.
“El País” (11-II-2019). La filóloga menorquina, directora de Política
Lingüística de la Generalitat entre 1980 y 1988, muere en su casa de Palma a
los 88 años.
L’escriptor
català Jesús Moncada (1941-2005).
Jesús
Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), artista de pintura, dibuix i caricatura;
autor de novel·la, sobre tot Camí de Sirga (1988), sobe la seva terra de Mequinenza, a Aragó.
Moncada, J. Estremida memòria, Les Tres Sorores. 1987. 177 pp. Novel·la sobre un crim real a Caspe en 1877.
Moncada, J. Camí de sirga, La Magrana. 1988. 360 pp. Novel·la. Ressenya de Barbal, Maria. “El País” Quadern
1.970, Especial Sant Jordi (21-IV-2024).
Cornadó,
Maria-Pau; Biosca, Mercè (selecció). Dibuixos i caricatures de Jesús
Moncada. Pagès Editors. Lleida. 2011. 352 pp. 150 dibuixos i caricatures. Ressenya de Geli, Carles. Los lápices de
colores de Moncada. “El País” Cataluña (9-I-2012) 5.
L’escriptora
catalana Imma Monsó (Lleida, 1959).
Monsó,
Imma. L’aniversari. Columna. Barcelona. 2016. 254 pp. El
aniversario. Destino. Barcelona. 2016. 256 pp. Novela. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Una comèdia de terror. “El País” Quadern
1.637 (2-VI-2016). Molt positiva. / Reseña de Satorras, Lluís. La caza
de Moby Dick. “El País” Babelia 1.285 (9-VII-2016). La considera admirable.
Monsó, Imma. La mestra i la Bèstia. Llibres Anagrama. 2023. 352 pp. Novel·la. Ressenya catalana de Puigdevall, Ponç. Les diferents cares de la perplexitat. “El País” Quadern 1.918 (19-II-2023).
Geli,
Carles. Imma Monsó. ‘Ja no ens cal ni recordar; també hem delegat la
memoria a les màquines’. “El País” Quadern 1.626 (17-III-2016) 8.
L’escriptor
català Quim Monzó (1952).
Quim
Monzó (1952), autor de conte i periodisme.
Llibres.
Monzó, Quim. El perquè de tot plegat. Quaderns Crema. 1993. 170 pp. 30 contes. Premi Ciutat de Barcelona 1993 i Premi de la Crítica Serra d'Or 1994.
Monzó,
Q. Vuitanta-sis contes. Quaderns Crema. Barcelona. 1999. 640 pp.
Monzó,
Q. Mil cretins. Quaderns Crema. Barcelona. 2007. 174 pp. Relats
i contes. Ressenya de Ponç Puigdevall. Trist i manicomial. “El
País” Quadern (1-XI-2007) 4.
L’escriptor
mallorquí Llorenç Moyà (1916-1981).
Llorenç
Moyà (Binissalem, 1916-Palma de Mallorca, 1981), poeta.
Pau
Janer, Maria de la. Miquel Àngel Vidal. ‘Llorenç Moyà tenia una gran
voluntat de superació’. “Última Hora” Dominical (13-X-2013) 12. L’escripto
M. À. Vidal publica la biografia de Llorenç Moyà, La tebior dels dies (Gall
Editor. Palma. 2013).
L’escriptor català Antoni
Munné-Jordà (1948).
Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948),
escriptor de ciencia ficció i novel·la.
Munné-Jordà,
A. Entre Sant Peters i Sant Pau.
Males Herbes. 2023 (presentada el 1995 al Premi Sant Jordi, publicada el 1999).
304 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevalls, Ponç. Duel de màscares. “El País” Quadern 1.934 (18-VI-2023).
L’historiador
del teatre mallorquí Antoni Nadal i Soler.
Nadal,
Antoni; Et al. Diccionari del Teatre a les Illes Balears. Lleonard
Muntaner Editor / Publicacions Abadia de Montserrat. Palma / Barcelona. 2 vols.
Nadal,
Antoni. El teatre mallorquí del segle XX. Nº ¿? de col. Quaderns
d’Història Contemporània de les Balears. Edicions Documenta Balear. Palma.
Nadal,
Antoni. El teatre mallorquí del segle XIX. Nº 54 de col. Quaderns
d’Història Contemporània de les Balears. Edicions Documenta Balear. Palma.
2007. 64 pp.
El
periodista i escriptor català Rafael Nadal (1954).
Rafael
Nadal (Girona, 1954). Periodista en distints medis i exdirector del diari
“El Periódico de Cataluña” (2006-2010), des del 2010 es dedica a
escriure. És autor en llengua catalana d'una col·lecció de breus retrats
de personatges reals, Els mandarins (Columna, Barcelona. 2011.
113 pp.). Ha guanyat en 2012 el 44 Premio Josep Pla de Narrativa en català ,
amb una obra mixta de novel·la i memòries d'infància i joventut, Quan
érem feliços.
Llibres.
Nadal,
Rafael. Els mandarins. Columna, Barcelona. 2011. 113 pp. Idioma:
catalán. Retratos de personajes reales.
Nadal,
Rafel. Quan érem feliços. Destino. Barcelona. 2012. 414
pp. Novel·la de memòries. 44º Premi Josep Pla de Narrativa. Ressenya
de Gracia, Jordi. Fora de lloc. “El País” Quadern 1.431 (9-II-2012)
4.
Nadal, R. Quan s’esborren les paraules. Columnna. 2021. 336 pp. Tercer volum
de memòries. Ressenya de Pla, Javier. El
sentit de la memòria. “El País” Quadern 1.898 (5-VI-2022).
Altres.
Geli,
Carles. El periodista Rafael Nadal gana el Pla con un retrato de
familia. “El País” (7-I-2012) 36.
Geli,
Carles. Rafael Nadal / Premio Josep Pla. ‘Me gusta narrar historias sin
que uno se dé cuenta’. “El País” Cataluña (8-I-2012) 4. ‹‹El periodismo
debe oponer a la brevedad de Internet el texto muy bien escrito.››
Segura,
Cristian. Rafel Nadal. ‘El trencament de Catalunya amb l’Església
potser és irreversible’. “El País” Quadern 1.612 (10-XII-2015) 8.
L’escriptor
català David Nel·lo (Barcelona, 1959).
Nel·lo,
David. Les amistats traïdes. Enciclopèdia Catalana. 2020. 240 pp.
Novel·la. Premi Sant Jordi 2019. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Perdre
el temps. “El País” Quadern 1.803 (19-III-2020). Un desastre.
L’escriptor
català Jordi Nopca (1983).
Nopca,
Jordi. Vente a casa. Libros del Asteroide. Barcelona. 2015. 225
pp. Puja a casa. L’Altra Editorial. Barcelona. 2015. 248 pp.
Contes. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Elogiem ara els pacients i
submisos. “El País” Quadern 1.584 (2-IV-2015) 4. / Zanón,
Carlos. Vidas en precario. “El País” Babelia 1.223 (2-V-2015) 9.
Nopca.
J. La teva ombra. Proa. 2019. 512 pp. Novel·la. Reseña española de
Geli, Carles. Jordi Nopca estrena el premio Proa. “El País”
(13-XI-2019). / Ressenya catalana de Puigdevall, Ponç. El quartet de
Barcelona. “El País” Quadern 1.790 (5-XII-2019).
L’escriptor
y músic català Víctor Nubla (Barcelona, 1956-2020).
Fernández,
Laura. Obituario. Adiós a Víctor Nubla, artista sin etiquetas. “El
País” (1-IV-2020).
Hidalgo,
Luis. Gràcia ya no será lo mismo sin él. “El País” (1-IV-2020).
El escritor español en catalán Armand Obiols (1904-1971) y su relación con Joan Miró.*
[https://artcontemporanigeneral.blogspot.com/2015/10/el-escritor-espanol-armand-obiols-1904.html]
L’escriptor
català Salvador Oliva (Banyoles, 1942).
Oliva,
Salvador. Epístoles a Josep Carner. Quaderns Crema. 2017. 104 pp.
Tres epístoles en vers que descriuen en sàtira la cultura catalana d’avui.
Resenya de Llovet, J. ‘Marginalia’. Endavant les atxes! “El
País” Quadern 1.703 (30-XI-2017). / Castaño, M. Lluny del precipici de
la nyicreria. “El País” Quadern 1.708 (4-I-2018).
Oliva, S. Poesies reunides. Edicions 62. 2022. 592 pp. Ressenya de Castaño,
Manuel. Mestre del vers. “El País”
Quadern 1.913 (15-I-2023).
Toutain,
Ferran. Salvador Oliva / Traductor i poeta. ‘El nacionalisme vol la
cultura per fer patria, i això la mata’. “El País” Quadern 1.578
(19-II-2015) 8.
L’escriptora
mallorquina Maria Antònia Oliver (1946).
Maria
Antònia Oliver (Manacor, 1946), autora de novel·la.
Llibres.
Oliver,
Maria Antònia. Cròniques d’um mig estiu. 1969.
Oliver,
Maria Antònia. Joana E. 1992.
Oliver,
Maria Antònia. Tallats de lluna. 2000.
Oliver,
Maria Antònia. Colors de mar. Proa. Barcelona. 2007. 167 pp.
Resenya de Muntada, Lluís. El món bell terrible. “El País” Quadern
1232 (8-XI-2007) 5.
Altres.
Geli,
Carles. Maria Antònia Oliver, un Premi d’Honor a la vitalidad. “El
País” (11-II-2016) 31. La manacorina, escritora y traductora, ha enviudado del
escritor Jaume Fuster y recibe el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Agradecida, proclama su deseo de independencia de los Països Catalans.
L’escriptor català Manel Ollé (Barcelona, 1962).
Ollé, Manel. Un grapat de pedres d’aigua. LaBreu Edicions. 2022. 88 pp. Prosa i
poemes, segons el model japonés del haibun (un breu text en prosa acabat en un
haiku). Ressenya de Castaño, Manuel. Haibuns
d’un urbanita.
“El País” Quadern 1.884 (13-II-2022).
L’escriptora
catalana María Dolors Orriols (1914-2008).
Orriols, M. D. El riu i els inconscients. Adesiara. 2022. 424 pp. Novel·la. Ressenya de Dasca, Maria. El riu, la literatura i la derrota. “El País” Quadern 1.914 (22-I-2023).
L’escriptora catalana Marta Orriols (Sabadell, 1975).
Orriols, Marta. Anatomia de les distàncies curtes. Relats.
Orriols,
Marta. Aprendre a parlar amb les plantes. Edicions del Periscopi.
2018. 250 pp. Primera novel·la, del dol per la pèrdua de la parella. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Anàlisi
d’emocions en crisi. “El País” Quadern 1.747 (22-XI-2018).
Orriols, Marta. Dolça
introducció al caos. Periscopi. 2020. 254 pp. Novel·la. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Evanescències del
sentimentalisme.
“El País” Quadern 1.825 (8-X-2020). / Geli, Carles. Los cortocircuitos de la monótona vida
cotidiana, según Marta Orriols. “El País” (12-X-2020).
Orriols, Marta. La possibilitat de dir-ne casa. Proa. 2023. 320 pp. Novel·la.
Ressenya catalana de Iglesia, A. M. Una
bona novel·la que va a cop segur. “El País” Quadern 1.916 (5-II-2023).
L’escriptor català
Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963-2022).
[https://es.wikipedia.org/wiki/Vicenç_Pagès]
Pagès, Vicenç. Els jugadors de whist. Empúries. 2009. 544 pp. Novel·la. Ressenya de Puntí, Jordi. “El País” Quadern
1.970, Especial Sant Jordi (21-IV-2024).
Pagès, V. Robinson. Empúries. 2017. 192 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall, Ponç. El buit, compañía insuperable. “El País” Quadern 1.697 (19-X-2017). / Geli, Carles. De náufrago en el piso del vecino. “El País” (23-X-2017).
Pagès, V. Kennedyana. Folch & Folch. 2022. 140
pp. Resseenya de Pujol, Adrià.
El llibre de final d’any. “El País”
Quadern 1.908 (27-XI-2022). / Bosch, Mar. “El País” Quadern 1.911
(18-XII-2022).
L’escriptor
català Josep Palau i Fabre (1917-2008).
Goytisolo,
Juan. La aspiración a la universalidad. Josep Palau i Fabre, poeta y
estudioso de Picasso, falleció ayer en Barcelona. “El País” (24-II-2008)
50. Serra, Pepe. Ensayo. Desaparecer en Picasso. (51). Bonnín,
Hermann. Teatro. Espejo embrujado (51). Guerrero, Manel. Poesía.
El emperador Iang-Po-Tzu (51).
L’escriptor
català Sergi Pàmies (1960).
Sergi
Pàmies (París, 1960), escriptor i traductor. Fill del polític comunista
Gregorio López Raimundo i l’escriptora Teresa Pàmies. Escriu novel·la, conte i
columnes als diaris, i participa sovint en programes televisius. Ha traduït del
francés al català obres d’Agota Kristof i Daniel Pennac. És un dels autors en
llengua catalana més populars a més de reconeguts per la crítica, i s’han
traduït obres seves a l’alemany, anglès, gallec i espanyol (editorial
Anagrama)...
Pàmies,
Sergi. La primera pedra.
Pàmies,
S. La gran novel·la de Barcelona. Novela.
Pàmies,
S. T’hauria de caure la cara de vergonya.
Pàmies,
S. L’últim llibre de Sergi Pàmies. Relatos.
Pàmies,
S. Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema.
Barcelona. 2006. Col·lecció de contes.
Pàmies,
S. La bicicleta estática. Quaderns Crema. Barcelona. 2010.
Col·lecció de contes. Comentaris de l’autor en Gaillard, Valèria.
Entrevista. Sergi Pàmies. Escriptor. “No he fet net amb el passat”.
“Presència” 2013 (24 a 30-IX-2010) 14-18.
Pàmies,
S. L’art de portar gavardina. Quaderns Crema. 2018. 146 pp. 23
relats. El arte de llevar gabardina. Anagrama. 2019. Entrevista de
Geli, Carles. Pàmies. ‘La autoficción es onanista; el autorretrato,
implacable’. “El País” (7-IX-2018). / Redacción. Sergi Pàmies:
"'L'art de portar gavardina' és més autoretrat que biogràfic".
“La Vanguardia” (7-IX-2018). / Puigdevall, Ponç. Múltiples cares de la
tristesa. “El País” Quadern 1.739 (27-IX-2018). / Cruz, Juan. Sergi
Pàmies. ‘Trato de practicar una orfandad luminosa que no sea siniestra’.
“El País” (30-IV-2019).
Pàmies, S. La gran novel·la sobre Barcelona.
Quaderns Crema. 2022 (primera edició, 1997). 160 pp. 15 històries. Ressenya de
Dasca, Maria. L’aniversari d’una novel·la.
“El País” Quadern
1.898 (5-VI-2022).
Geli,
Carles. Sergi Pàmies. “A veces has de renunciar a lucirte”. “El
País” Babelia 810 (2-VI-2007) 9.
Besa,
Ramón. Cuando Pàmies es Montalbán. “El País” Cataluña (14-VI-2014)
5. Elogios al escritor.
L’escriptora
catalana Teresa Pàmies (1918-2012).
Teresa Pàmies (Balaguer, 1918-Barcelona, 2012), política
comunista exiliada, autora tardana de novel·les i memòries.
Geli, Carles. 'Obituarios'. Teresa Pàmies, la lucha
política y el deber literario de la memoria. “El País” (14-III-2012) 44.
L’escriptor català Francesc Parcerisas (1944).
Francesc Parcerisas (Begues, 1944), professor, traductor,
autor de poesia.
Parcerisas, F. Seixanta-un poemes. Quaderns
Crema. Barcelona. 2015. 88 pp. Ressenya de Castaño, Manuel. Versos amb
‘gravitas’. “El País” Quadern 1.584 (2-IV-2015) 4.
Parcerisas, F. Un estiu. Quaderns Crema.
2018. 144 pp. Memòries de l’estiu de 2014. Resenya de Castaño, Manuel. Poeta que també salva mots en
prosa. “El País” Quadern 1.730 (7-VI-2018).
Parcerisas, F. La tardor em sobta. Quaderns Crema.
2022. 195 pp. Dietari. Ressenya de Dasca, María. Històries que s’esfilagarsen. “El País” Quadern 1.900 (2-X-2022).
Marí, Antoni; Parcerisas, Francesc. Ombra i llum.
Quaderns Crema. 2020. 64 pp. Poemari a dos mans. Ressenya de Castaño,
Manuel. Sortida d’un punt mort, inici d’un joc. “El País” Quadern
1.798 (13-II-2020).
Geli, Carles. Francesc Parcerisas. ‘No sabem vendre
la nostra literatura’. “El País” Quadern 1.474 (7-III-2013) 8.
L’escriptor català Manuel de Pedrolo (1918-1990).
Pedrolo, Manuel de. La terra prohibida.
Comanegra. 2018. 640 pp. Resenya de García Tur, Víctor. Pedrolo,
censura i oblit. “El País” Quadern 1.719 (22-III-2018).
Geli, Carles. Un segundo origen para el aún
desconocido Pedrolo. “El País” (25-VI-2015) 30.
Geli, Carles. El primer origen del ‘Segon origen’.
“El País” Cataluña (30-XI-2015) 8. La novela de ciencia-ficción de Pedrolo, de
enorme éxito como libro, es un fracaso comercial como película.
Cia, Blanca. Poner fin al ‘ostracismo’ de
Manuel de Pedrolo. “El País” (17-I-2018). 2018 será un año dedicado a
recuperar a Pedrolo.
Puig, Valentí. Grand Prix Pedrolo. “El País”
Quadern 1.744 (1-XI-2018). Desmonta la imatge de gran escriptor de Pedrolo,
autor de massa mala literatura.
García Tur, Víctor. El temps de Pedrolo. “El País” Quadern 1.904 (30-X-2022). El projecte literari de resseguir les vides de Daniel Bastida.
L’escriptor mallorquí Sebastià Perelló (Costitx, 1963).
Perelló, Sebastià. La mar rodona. Club Editor. 2020. 320 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’elàstica seda d’aranya. “El País” Quadern 1.823 (24-IX-2020).
L’escriptora catalana Núria Perpinyà (Lleida, 1961).
Perpinyà, N. I, de sobte, el paradís. Comanegra.
2018. 286 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El vertigen de la
mentida. “El País” Quadern 1.746 (15-XI-2018).
Perpinyà, Núria. Diatomea. La Magrana. 2022. 336 pp.
Novel·la al segle XXIII, on les inundacions devasten el planeta, però no hi ha
guerres, les dones controlen la política i els robots formen part de la
família. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Immens
continent del possible.
“El País” Quadern 1.899 (12-VI-2022).
El escritor español en catalán Joan Perucho (1920-2003) y su relación con Joan Miró.*
[https://artcontemporanigeneral.blogspot.com/2011/10/joan-perucho-1920-2003-y-su-relacion.html]
L’escriptora catalana Marta Pessarrodona (1941).
Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) es poeta, ensayista, cuentista, traductora y editora. La más conocida poeta catalana es una experta en Mercè Rodoreda, Virginia Woolf y el grupo de Bloomsbury. Su gran amor fue el poeta Gabriel Ferrater.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Marta_Pessarrodona]
Zabalbeascoa, A. Marta Pessarrodona. “Las mujeres somos mucho más interesantes ahora. Con la libertad llega el criterio”. “El País” Semanal 2.290 (16-VIII-2020).
Pantaleoni, Ana. Marta Pessarrodona. “Catalunya és un país restrictiu: sempre és aquest o l’altre”. “El País” Quadern 1.875 (28-XI-2021).
L’escriptor
valencià Josep Piera (Beniopa, Gandía, 1947).
Antón, J. Josep Piera, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. “El País” (2-III-2023).
El escritor español Josep Pla (1897-1981) y su relación
(enemistad) con Joan Miró.*
El fil·lòleg català Xavier Pla (1966).
Pla,
Xavier. El soldat de Baltimore.
Lleonard Muntaner Editor. 2022. 208 pp. Col·leció de textos sobre literatura.
Ressenya de Dasca, Maria. Els
‘entra-i’surt’ de la ficció. “El País” Quadern 1.918 (19-II-2023).
L’escriptor mallorquí Jaume Ponç Alordà (Caimari, 1984).
Pons, J. Ciutat de Mal. Angle Editorial. 2019.
172 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Entre la barbàrie i la
nostàlgia. “El País” Quadern 1.789 (14-XI-2019).
L’escriptor menorquí Ponç Pons (Alaior, 1956).
Ponç Pons (Menorca, 1956), professor de llengua catalana. Ha
fet traducció i es autor de poesia, novel·la, teatre.
Pons, Ponç. Nura. Quaderns Crema. Barcelona.
2006. 42 pp. Ressenya de Parcerisas, Francesc. Poesía, literatura,
emoció. “El País”, Quadern 1.195 (11-I-2007) 6.
Pons, Ponç. El rastre blau de les formigues.
Cuaderns Crema. Barcelona. 2014. 208 pp. Assaig i textos en prosa sobre la
poesia. Ressenya de Castaño, Manuel. Avís del que perdrem. “El
País” Quadern 1.561 (16-X-2014) 6.
Pons, Ponç. Camp de bard. Edicions Proa.
Barcelona. 2015. 144 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. El
rebuig del soroll mundanal. “El País” Quadern 1.613 (17-XII-2015) 4.
Pons, Ponç. Els ullastres de
Mahattan.
Quaderns Crema. 2020. 104 pp. Relat-dietari sobre un viatge a Nova York, i un
poema narratiu sobre la historia de Menorca, Ressenya de Castaño, Manuel. Llengua i paisatge dels espectres. “El
País” Quadern 1.823 (24-IX-2020).
L’escriptor mallorquí Arnau Pons (Felenitx, 1965).
Pons,
Arnau. Amb aquestes mans. Edicions
Poncianes. 2021. 312 pp. Miscel·lània de textos sobre artistas i escriptors. Ressenya
de Torné, Gonzalo. No adoraràs el tòtem.
“El País” Quadern 1.873 (14-XI-2021).
L’escriptor mallorquí
Pere Antoni Pons (Campanet, 1980).
Pons, Pere Antoni. Contra el món.
Empúries. 2023. 411 pp. Novel·la que fantasea amb l’idea de què la serra de
Tramuntana desapareix.
L’escriptor català
Sergi Pons Codina.
Pons Codina, Sergi. Mal
bon pare. Àmsterdam Llibres. 2020. 240 pp. Novel·la còmica sobre la vida
d’un pare nihilista. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Natural i còmode, “El
País” Quadern 1.809 (30-IV-2020).
El escritor español Baltasar Porcel (1937-2009) y su relación con Joan Miró.*
[http://artcontemporanigeneral.blogspot.com.es/2012/03/el-escritor-baltasar-porcel-1937-2009-y.html]
L’escriptor
català Sebastià Portell (1992).
Portell, S. El dia que va morir David Bowie. Novel·la.
Portell, S. Ariel i els cossos. Novel·la.
Portell, S. Les altures. Empúries. 2022. 277 pp. Novel·la biogràfica sobre
l’artista Ismael Smith (Barcelona, 1886-Nova York, 1972). Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Un discurs après.
“El País” Quadern 1.904 (30-X-2022).
L’escriptor català Toni Pou.
Pou, Toni. Si un dit assenyala la lluna. Anagrama. 2021. 224 pp. Ressenya catalana de Puigdevall, Ponç. Una novel·la a assenyalar. “El País” Quadern 1.872 (7-XI-2021).
L’escriptora catalana Núria Pradas (Barcelona, 1954).
Pradas, Núria. Tota una vida per recordar.
Columna. 2020. 480 pp. Novel·la premiada amb el Ramon Llull 2020, ambientada en
els anys trenta sobre una jove que treballa en els estudis Disney. Ressenya de
Geli, Carles. Nuria Pradas gana el Llull viajando a los inicios de
Disney. “El País” (25-I-2020). / Ressenya de Puigdevall, Ponç. Perdre
el temps. “El País” Quadern 1.803 (19-III-2020). Un desastre.
L’escriptor català Eudald Puig (Manlleu, 1948-2013).
Puig, Eudald. Obra poética completa. Curbet
Edicions. Barcelona. 2015. 518 pp. Ressenya de Castaño, Manuel. Poesia
per, potser, entendre el món. “El País” Quadern 1.602 (1-X-2015) 4.
L’escriptor mallorquí Valentí Puig (1949).
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949), escriptor en castellà
i català; periodisme, novel·la, conte, assaig, poesia, dietari… Articulista
en “ABC”, “La Vanguardia” i altres mitajans.
Llibres.
Puig, V. Rates al jardí. Edicions 62. Barcelona.
2010. 130 pp. Dietari. Ressenya de Jordi Gracia. Dreta de luxe. “El
País” Quadern 1385 (17-II-2011) 5.
Puig, V. Altes valls. Proa. Barcelona. 2010. 79
pp. Poemari. Ressenya de Jordi Gracia. Dreta de luxe. “El País”
Quadern 1385 (17-II-2011) 5.
Puig, V. La vida és estranya. Novel·la. Bassets,
Lluís. Elegía para el gran corrupto. “El País” Cataluña (5-I-2015)
2. Ressenya elogiosa de una novela representativa de la corrupción política.
Puig, V. La bellesa del temps. Proa. 2017. 320
pp. Poemari. Resenya de Puigdevall, Ponç. L’ordre de la llum. “El
País” Quadern 1.705 (14-XII-2017).
Puig, V. Oratges de la memòria. Proa. 2017. 104
pp. Resenya de Castaño, Manuel. L’anima humana, al tombant de segle.
“El País” Quadern 1.705 (14-XII-2017).
Puig, V. Barcelona 2101. Proa. 2018. 190 pp.
Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La imaginació explosiva.
“El País” Quadern 1.7451 (20-XII-2018).
Puig, V. Memòria o caos. Proa. 2019. 123 pp.
Destino. 2019. 144 pp. Memòries / Memorias. Ressenya catalana de Gràcia,
Jordi. Apocalipsi ‘low cost’. “El País” Quadern 1.791
(12-XII-2019). / Reseña española de Miguel Cano. “El Cultural” (6-XII-2019).
Articles.
Toutain, Ferran. Misèria. “El País” Quadern 1.865
(19-IX-2021). Critica els atacs dels catalanistes fanàtics contra Puig.
Entrevistes.
Geli, Carles. Entrevista. Valentí Puig / Escriptor,
autor de la novel·la ‘Barcelona cau’. “El País” Quadern 1.428 (19-I-2012) 8.
Vidal-Folch, Ignacio. Valentí Puig / Escriptor.
‘S’acabarà abans la crisi que la banalitat’. “El País” Quadern 1.470
(7-II-2013) 8.
Geli, Carles. Entrevista. Valentí Puig / Escriptor,
autor de la novel·la ‘Barcelona cau’. “El País” Quadern 1.428 (19-I-2012) 8.
Articles d'altres.
Geli, Carles. Diario de un ‘insomne’ escéptico y
sentimental. “El País” Cataluña (7-VI-2015) 8. Publica su cuarto tomo de
memorias.
Geli, Carles. El fructífero hábito de escribir.
“El País” (6-XII-2017). Se publican cinco libros suyos de distintos géneros.
L’escriptora
catalana Irene Pujadas.
Pujadas, Irene. Els desperfectes.
L’Altra Editorial. 2021. 142 pp. Relats. Premi Documenta 2020 i Ciutat
Barcelona 2021.
L’escriptor i traductor català Adrià Pujol (Bagur, 1974).
Ortega, Rudolf. Adrià Pujol. ‘El 90% del que es
publica és autoficció barata mal feta’. “El País” Quadern 1.736
(19-VII-2018).
L'escriptor i filòsof català Francesc Pujols (1882-1962).
Foto tomada de [http://www.fundacio-francescpujols.com/]
Francesc Pujols i Morgades
(Barcelona, 1882-Martorell, 1962), filòsof inclassificable, poeta i periodista.
Canosa, Francesc. Francesc
Pujols, il·lusió de Catalunya. “El País” Quadern 1.434 (1-III-2012) 1-3.
Commemoració de la mort.
L’escriptor català Jordi Puntí
(Manlleu, 1967).
Puntí, Jordi. Això no és
Amèrica. Empúries. 2017. 168 pp. Contes. Resenya de Puigdevall, Ponç. Pallasos
desmaquillats. “El País” Quadern 1.691 (7-IX-2017).
Llovet, J. Marginalia. Proust i la Història. “El País” Quadern 1.882 (30-I-2022).
L’escriptora
catalana Susanna Rafart (Ripoll, 1962).
Rafart, Susanna. D’una sola branca. Proa. 2021. 72 pp.
Poemari. Ressenay de Castaño, Manuel. Vida
i versos ben tensats i polits. “El País” Quadern 1.882 (30-I-2022).
L’escriptora i periodista
mallorquina Llucia Ramis (Palma, 1977).
Ramis, Llucia. Les
possessions. Anagrama. 2018. 240 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall,
Ponç. Pors i tempestes. “El País” Quadern 1.721
(5-IV-2018). Ramis, Llucia. Las posesiones. Libros del
Asteroide. 2018. 340 pp. Reseña de Pilar Castro. “El Cultural” (1-VI-2018).
Polo, Toni. Llucia Ramis
gana el Anagrama en catalán. “El País” (16-I-2018). La novel·la
‘Possessions’.
Fernández, Laura. Llucia
Ramis. ‘Somos unos nostálgicos sin memoria’. “El País” (13-III-2018).
L’escriptor mallorquí Carles
Rebassa (Palma, 1977).
Rebassa, Carles. Sons bruts. Proa. 2019. 90 pp. Poemari. Ressenya
de Castaño, Manuel. Parlar, avui, en quatets i tercets. “El País”
Quadern 1.763 (21-III-2019).
L’escriptor català Carles Riba
(1893-1959).
Carles Riba (Barcelona,
1893-1959), professor de literatura; autor de poesia, crítica i teatre.
Llibres.
Riba, Carles. Elegies de
Bierville. Ressenya de Sánchez Robayna, Andrés. Razón de exilio.
“El País” Babelia 828 (14-X-2007) 12.
Riba, Carles. Cartes de
Carles Riba. La Magrana. Barcelona. 1990-1993. 3 vols.
Riba, Carles. Llibres de
poesia. Edicions 62. 2019. 570 pp. Ressenya catalana de Castaño,
Manuel. Els poemes de Riba, segons Riba. “El País” Quadern 1.791
(28-XI-2019).
Llibres d’altres.
Manent, Albert. Tres
escritores catalanes: Carner, Riba, Pla. Gredos. Madrid. 1973. 338 pp.
Guardiola, Carles-Jordi. Els poetes també riuen. Publicacions de
l’Abadia de Montserrat. 2021. Diez testimonios sobre su vida personal. Reseña
de Geli, Carles. A Carles Riba le gustaba
Sofía Loren. “El País” (16-III-2021).
Articles d’altres.
Llovet, Jordi. Riba i la
transmissió. “El País” Quadern 1238 (20-XII-2007) 5.
Llovet, J. ‘Marginalia’. Riba,
didàctic. “El País” Quadern 1.578 (19-II-2015) 5. La crítica literària
de Riba.
Llovet, J. ‘Marginalia’. El
camp literari de Riba. “El País” Quadern 1.681 (18-V-2017).
L’escriptor
mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1993).
Riera, M. À. Obra poética completa 1953-1993. Edició
per Pere Rosselló Bover. Adia Edicions. 2022. 387 pp. Ressenya de Lauger,
Miquel Àngel. Versos de la cosa humana.
“El País” Quadern 1.888 (20-III-2022).
Riera, M. À. Els déus inaccesibles. Edicions de 1984.
2022 (1986, revisada en cadascuna de quatre edicions posteriors). 221 pp.
Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’operació
irònica. “El País” Quadern 1.913 (15-I-2023).
L’escriptora catalana Mercè
Rodoreda (1908-1993).
Mercè Rodoreda (Barcelona,
1908-1993), autora de novel·la, conte, poesia, teatre. Considerada com la principal narradora de la literatura catalana.
Es va formar com a escriptora durant la segona República, a Barcelona entre 1931 i 1939, quan va publicar cinc novel·les: Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i la primera versió d'Aloma (1938), més narracions, contes infantils, articles i entrevistes.
Aconseguí la maduresa creativa prou tard, passats els quaranta
anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes (1967) i la
segona versió d'Aloma (1969).
Tornà a
Catalunya i es va establir a Romanyà de la Selva, on va escriure Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Quanta quanta guerra... i Viatges i flors (1980), i a més la novel·la pòstuma i inacabada La mort i la primavera.
Llibres.
Rodoreda, M. Obra de joventut. Obres de 1931-1939: novel·les, contes, articles... Edicions. 62. 1.184 pp.
Rodoreda, Mercè. La plaça
del diamant. Bromera. 1997 (1962). 288 pp. Novel·la. Ressenya de Ibarz, Mercè. La plaza de la posguerra
veraz. “El País” Babelia 828 (14-X-2007) 10.
Rodoreda, M. Jardí vora el mar. Club Editor. 2007 (1967). 238 pp. Novel·la.
Rodoreda, M. Mirall
trencat. Club Editor. 2018 (1974). 388 pp. Novel·la. Ressenya de Moix, Ana Maria. Palabras como cristales rotos.
“El País” Babelia 828 (14-X-2007) 14. / Ibarz, Mercè. “El País” Quadern
1.970, Especial Sant Jordi (21-IV-2024).
Rodoreda, M. Tots els contes. Edicions 62. 1979. 472 pp.
Rodoreda, M. Quanta, quanta guerra. Club Editor. 1980. 256 pp. Novel·la, última publicada en vida.
Rodoreda, M. Viatges i flors. Nòrdica. 69 pp. 2020 (1980). Dos reculls de narracions.
Rodoreda, M. La mort i la
primavera. Edició revisada per Arnau Pons. Club Editor. 2017 (1986, escrita aprox. 1960). 448 pp.
Novel·la. La muerte y
la primavera. Trad. y posfacio de Eduardo Jordá. Club Editor. 2017 . 350 pp. Novela. Reseña de Jaume, Andreu. Desahucio
de una sociedad totalitaria. “El País” Babelia 1.362 (30-XII-2017).
Llibres d'altres.
Arnau, Carme (ed.). Mercè
Rodoreda. Cartes de guerra i d’exili (1934-1960). Fundació Merce Rodoreda /
IEC. 2017. 226 cartas. Reseña de Geli, Carles. Las cartas de la dura
vida de la ‘hormiguita’ Rodoreda. “El País” (24-XI-2017).
Arnau, Carme. Anys de barbarie. Mercè Rodoreda: la guerra
i l’exili. Empúries. 2023. 244 pp. Ressenya de Dasca, Maria. El “desfici” de la guerra. “El País”
Quadern 1.939 (23-VII-2023).
Comas Arnal, Eva. Afinar l’estil. Fundació Mercè Rodoreda.
2022. 255 pp. Reseña de Amat, Jordi. Curso
de escritura Mercè Rodoreda. “El País” Babelia 1.604 (20-VIII-2022).
Ibarz, Mercè. Retrat de Mercè Rodoreda. Empúries. 2022.
264 pp.
Ibarz, Mercè. Rodoreda, un mapa. Barcino. 2022. 128 pp. Assaig.
Ressenya de Iglesia, Anna Maria. Camins
creuats de Rodoreda i Ibarz. “El País” Quadern 1.912 (8-I-2023).
Julià, Jordi. L’Odissea de Mercè Rodoreda. Eumo Editorial. 2022. 247 pp. Reseña de Amat, Jordi. Curso de escritura Mercè Rodoreda. “El País” Babelia 1.604 (20-VIII-2022).
Artícules d'altres.
Ibarz, Mercè; Et al.
Especial Mira Rodoreda. “El País” Extra Sant Jordi (19-IV-2008)
1-8.
Geli, Carles. Rodoreda en
el jardín de infancia. “El País” Cataluña (2-XI-2015) 8. Correspondencia
familiar inédita de la escritora.
Pazos, Ana. Las novelas
que Rodoreda quiso ver muertas. “El País” Cataluña (27-I-2016) 8. Edicions
62 edita un volumen de cinco novelas, más cuentos y los artículos de preguerra.
Ibarz, Mercè. Rodoreda en
la Miró. “El País” (3-XI-2016). Dos obras artísticas de la escritora,
una acuarela y una aguda, figuran en la exposición de Duchamp en la FJM de
Barcelona.
Segura, Cristian. Obiols-Rodoreda,
els anys a la vora del mal. “El País” Quadern 1.729 (31-V-2018). La vida
dels dos escriptors en la França ocupada pels nazis.
Segura, C. Sota la
protección de ‘papà Otto’. “El País” Quadern 1.729 (31-V-2018). El
hispano-alemany Otto Warncke protegí a Obiols i Rodoreda.
L’escriptor català
Albert Roig (Tortosa, 1959).
Roig, Albert. Posseït. Altra Editorial. 2022.
Reivindica als poetes J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Carles Riba, Miquel Bauçà,
Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli, Damià Huguet, Xavier
Lloveras, Biel Mesquida, Enric Casasses… Ressenya-entrevista de Massot, Josep. Albert Roig, posseït pel dimoni de la poesia.
“El País” Quadern 1.896 (22-V-2022).
L’escriptora catalana
Montserrat Roig (1946-1991).
Montserrat Roig (1946-1991),
periodisme, conte.
Llibres.
Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Edicons 62. 1977. 524 pp. Reedicions posteriors, amb més pàgines. Ressenya de De Jòdar, Julià. “El País” Quadern
1.970, Especial Sant Jordi (21-IV-2024).
Roig, M. El temps de les cireres. Edicons 62. 1977. 328 pp. Novel·la¡, Premi Sant Jordi 1976.
Roig, M. Diari
d’uns anys (1975-1981). Acontravent. Barcelona. 2011. 250 pp. Ressenya
de Canosa Ferran, Francesc. Manera d’escriure. “El País” Quadern
1.427 (12-I-2012) 4. Canosa explica el valor literari i de mirada històrica
sobre el seu temps, els anys de la Transició, d’aquesta antologia d’articles de
la periodista i escriptora.
Roig,
M. L’òpera quotidiana, Edicions 62.
2022. 224 pp. Ressenya de Iglesia, Anna Maria. Un quartet dirigit per una novel·lista enorme. “El País” Quadern
1.890 (19-VI-2022).
Altres.
Mora, Rosa. Montserrat
Roig venç el temps. “El País” Quadern 1396 (5-V-2011) 1-2. Benet Jornet,
Josep Maria. Una escriptora renovadora (3). Mora, Rosa. Montserrat
Roig i el señor Pla (3).
Geli, Carles. L’eterna
tardor de Montserrat Roig. “El País” Quadern 1.639 (16-VI-2016). Es
publica una extensa biografia.
L’escriptora catalana Marta
Rojals (Palma d’Ebre, 1975).
Rojals, Marta. L’altra.
RBA, La Magrana. Barcelona. 2013. 332 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. El
mèrit de l’oportunitat. “El País” Quadern 1.505 (5-XII-2013) 6.
Rojals, Marta. El cel no
és per a tothom. Anagrama. 2018. Novel·la. Entrevissta de Geli,
Carles. Marta Rojals. ‘Les sèries mataran el llegir literatura’.
“El País” (30-VIII-2018).
[https://www.regio7.cat/cultures/novetats-editorials/2018/08/27/marta-rojals-continuo-fent-vida/494470.html]
Rojals,
Marta. No siguis pobre! Ara Llibres.
2023. 320 pp. Recull d’articles entre el 2015 i el 2022. Ressenya de Bonet,
Miquel. Canònicament excel·lents. “El
País” Quadern 1.933 (11-VI-2023).
Canosa, Francesc. Marta
Rojals / Escriptora. “El País” Quadern 1.505 (5-XII-2013) 8.
L’escriptor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(1914-1938).
Rosselló-Pòrcel,
Bartomeu. Poesía completa. Barcino.
2022. 155 pp. Ressenya de Llauger, M. À. Versos
plurals i aventurers. “El País” Quadern 1.894 (17-VII-2022).
L’escriptor català
Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947).
Rovira,
Pere. Avui és sempre. Edicions Proa.
2023. 256 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Metàfores comprensibles. “El País” Quadern 1.931 (28-V-2023).
L’escriptora
catalana Gemma Ruiz (1975).
Gemma Ruiz (Sabadell, 1975),
autora de novel·la.
Ruiz, Gemma. Argelagues.
Proa. Barcelona. 2016. 288 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall, Ponç. Estil
i emoció. “El País” Quadern 1.657 (1-XII-2016).
Ruiz, Gemma. Ca la
Wenling. Proa. 2020. 256 pp. Novel·la. Ressenya catalana de Puigdevall,
Ponç. Estatisme, quietud, entrebanc. “El País” Quadern 1.800
(27-II-2020). Una segona novel·la, imperfecta però no dolenta, després d’Argelagues (2016).
Ruiz, G. Les nostres mares. Proa. 2022. 289 pp. Novel·la, Premi Sant Jordi 2022. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Consells pràctics. “El País” Quadern 1.920 (5-III-2023).
El artista y escritor español Santiago Rusiñol (1861-1931) y su influencia en Joan Miró.*
[https://artcontemporanigeneral.blogspot.com/2011/04/rusinol-santiago-1861-1931.html]
L’escriptor català Joaquim Ruyra (1858-1939).
Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939)
autor de novel·la i relat.
Ruyra, Joaquim. Narracions.
Labutxaca. Barcelona. 2012. 624 pp. Ressenya de Dilla, Xavier. Restituir
Ruyra. “El País” Quadern 1.436 (15-III-2012) 5.
Ruyra, J. La parada. Adesiara. 2021. 248 pp. Contes. Ressenya de Dilla,
Xavier. Catarsi narrativa. “El País”
Quadern 1.870 (24-X-2021).
L’escriptor Josep Maria de
Sagarra (1894-1961).
Josep Maria de Sagarra (1894-1961), autor de poesia, novel·la, viatges, teatre.
Obres.
Sagarra, Josep Maria de. Vida privada. Proa. Barcelona. 2007 (1932). 416 pp. Novel·la. Ressenya de Geli, Carles. La ‘vida privada’ de Barcelona. “El País” Cataluña (24-X-2007) 12.
Sagarra, Josep Maria de. Memòries. Edicions 62. Barcelona. 1999 (1ª 1954; reed. 1981). 2 vols. 350 y 440 pp. Ressenya de Llop, José Carlos. El lujo escaso de la memoria. “El País” Babelia 828 (14-X-2007) 16.
Sagarra, Josep Maria de. Teatre, V. Tres i Quatre. Barcelona. 2012. 535 pp. Ressenya de Foguet i Boreu, Francesc. Cors de sang i foc. “El País” Quadern 1.461 (22-X-2012) 4.
L’escriptor català Joan Sales (1912-1983).
Joan Sales (1912-1983), editor, autor de novel·la Incerta
glòria.
Llibres.
Sales, Joan. Incerta glòria. Ressenya de Pla,
Xavier. Gloria ambiciosa y polémica. “El País” Babelia 828
(14-X-2007) 12.
Sales, Joan. Viatge d’un moribund. Club Editor.
Barcelona. 2013. 128 pp. Ressenya de Castaño, Manuel. La poesia que no
abandonà Sales. “El País” Quadern 1.474 (7-III-2013) 4.
Articles d'altres.
Geli, Carles. Villaronga llegeix Sales. “El País”
Quadern 1.438 (5-IV-2012) 1-2. El cineasta prepara un guió sobre Incerta
glòria.
Canosá, Francesc. Totes les cares del ‘cub Sales’.
“El País” Quadern 1.438 (5-IV-2012) 2-3.
Serés, Francesc. Orwell, Sender, Sales i el desert.
“El País” Quadern 1.438 (5-IV-2012) 3.
El escritor español en catalán Joan Salvat-Papasseit
(1894-1924) y su relación con Joan Miró.*
L’escriptor català Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018).
Geli, Carles. Fallece Màrius Sampere, referente de la
modernidad poética. “El País” (27-V-2018).
L’escriptor Albert Sánchez Piñol (1965).
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), antropòleg; autor de
novel·la i conte.
Sánchez Piñol, Albert. Victus. La Campana.
Barcelona. 2012. 608 pp. Novel·la sobre la llluita en Barcelona el 1714.
Ressenyes de Andreu, Marc. La revolta dels catalans. “El País”
Quadern 1.458 (18-X-2012) 2-3. / Andreu, Marc. Cap calent, pell freda (3).
/ Albareda, Joaquim. Uns forats encara per omplir (4). /
Senabre, Ricardo. “El Cultural” (22-XI-2012) 14.
Sánchez Piñol, Albert. Vae Victus. La Campana.
Barcelona. 2015. Novel·la. El protagonista de Victus surt
d’Espanya i lluita arreu del món del segle XVIII. Reseña-entrevista de Geli,
Carles. Martí Zuviría se va a ver mundo. “El País” Cataluña
(18-XI-2015) 8.
Sánchez Piñol, A. Fungus. La Campana. 2018.
Novel·la. Entrevista de Geli, Carles. Sánchez Piñol. ‘Avui ja çes
imposible prendre el Palau d’Hivern’. “El País” Quadern 1.748 (29-XI-2018).
Sánchez
Piñol, A. El monstre de Santa Helena.
La Campana. 2022. 304 pp. Novel·la de fantasia i terror, al voltant de la
marquesa de Custine, el seu amant Chateaubriand i el Napoleó exiliat. Ressenya
de Puigdevall, Ponç. L’espectacle de les
batalles. “El País” Quadern 1.891 (26-VI-2022).
Sánchez
Piñol, A. Pregària a Proserpina.
La Campana. 2023. 517 pp. Novel·la distòpica a la Roma de Ciceró. Resenya de
Garcia, Manel. Ficta i facta. “El
País” Quadern 1.929 (14-V-2023). Molt dur amb les dissonàncies històriques de
l’obra.
L’escriptora catalana Care Santos (1970).
Santos, Care. Desig de xocolata. Planeta.
Barcelona. 432 pp. Ressenya de Puigdeval, Ponç. Les presències
invisibles. “El País” Quadern 1.525 (1-V-2014) 4.
L’escriptor valencià Jordi Sebastià
(Burjassot, 1966).
Sebastià,
Jordi. Un afer europeu. Edicions 62.
2023. 236 pp. Novel·la guanyadora del Joanot Martorell 2022. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Les zones tèrboles de
la política. “El País” Quadern 1.923 (26-III-2023).
L’escriptor català Cristian Segura (1978).
Cristian Segura (Barcelona, 1978), novel·la, periodisme en
català i castellà.
Gracia, Jordi. Amables caricatures. “El País”
Quadern 1383 (3-II-2011) 5. Resenya de Cristian Segura. El cau del
conill. Destino. Barcelona. 2011. 269 pp.
L’escriptor català
Francesc Serés (Saidi, 1972).
Serés, F. La mentida més bonica. Proa. 2022. 286 pp. Novel·la de l’esplendor
i les misèries del procés. Ressenya de Puigdevall, Ponç. La ressaca de l’eufòria. “El País” Quadern 1.903 (23-X-2022). Una
crítica dura a una novel·la fallida.
L’escriptor català Màrius Serra (1963).
Màrius Serra (Barcelona, 1963), autor de novel·la.
Serra, Màrius. Plans de futur. Proa. Barcelona.
2013. 256 pp. Novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2012. Ressenya de Ruiz
Garzón, Ricard. Tanta tinta t’unta. “El País” Quadern 1.473
(28-II-2013) 5. Entrevista de Geli, Carles. Màrius Serra / Escriptor. “El
País” Quadern 1.473 (28-II-2013) 8.
Serra, Màrius. Jugar-si’hi la vida. Àmsterdam.
2020. 336 pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Rere el pretext. “El
País” Quadern 1.798 (13-II-2020)..
Serra, M. La dona més pintada. Proa. 2023. 512 pp.
Ressenya de Puigdevall, Ponç. Estalactites
i estalagmites. “El País” Quadern 1.928 (7-V-2023).
L’escriptor català Jordi Sierra i Fabra.
Sierra i Fabra, Jordi. L’ombra del sabre.
Amsterdam. Barcelona. 2015. 297 pp. Novel·la negra de la sèrie del policía
Hilari Soler a la ciutat de Barcelona des de 1963. Notable de ritme, millor
encara de penetració psicológica, apressurada en la definició. Sempre
versemblant i entretinguda.
L’escriptora valenciana Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943).
Geli, Carles. Isabel-Clara Simó. ‘En el procés
independentista trobo a faltar el front intel·lectual, sols hi ha emotivitat’. “El
País” Quadern 1.664 (19-I-2017).
Geli, Carles. Obituario. Se apaga la voz comprometida
de Isabel-Clara Simó. “El País” (14-I-2020).
L’escriptor català Genís Sinca.
Mora, Rosa. Genís Sinca / Premio Pla 2013. ‘‘Una
familia exemplar’ es una reflexión sobre la pérdida de la capacidad de decidir’.
“El País” (8-I-2013) 40.
El escritor español en catalán Carles Sindreu (1900-1974)
y su relación con Joan Miró.*
L’escriptora catalana Irene Solà (Malla, 1990).
Autora de la novel·la ‘Els dics’ (Documenta, 2017),
l’elogiada novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ (2019) i del
poemari ‘Bèstia’ (2012).
Solà, Irene. Els dics. L’Altra Editorial. 2018.
256 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall, Ponç. L’alegria de narrar.
“El País” Quadern 1.730 (7-VI-2018).
Solà, Irene. Canto jo i la muntanya baila.
Anagrama. 2019. 192 pp. Novel·la. Geli, C. Irene Solà gana el Anagrama
catalán con una fantasía rural. “El País” (22-I-2019). / Puigdevall,
Ponç. Memòria, saber i vida. “El País” Quadern 1.774 (6-VI-2019). /
Geli, Carles. Irene Solà. ‘L’art m’ha donat irreverència, un punt de
bogeria literària’. “El País” Quadern 1.777 (27-VI-2019). / Calvo, Lluís. “El País” Quadern
1.970, Especial Sant Jordi (21-IV-2024).
Solà,
Irene. Los diques. Trad. española de
Paula Meiss. Anagrama. 2021. 232 pp. Entrevista de Geli, Carles. Irene Solà. “Se puede ser contemporáneo
desde tu pueblo”. “El País” Babelia 1.533 (10-IV-2021). / Llovet, J.
Marginalia. La novel·la d’Irene Solà.
“El País” Quadern 1.890 (19-VI-2022).
Solà, Irene. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres.
Anagrama. 2023. 184 pp. Novel·la sobre cinc generacions d’una família.
Ressenya de Puigdevall, Ponç. L’alè
sobrenatural. “El País” Quadern 1.929 (14-V-2023).
L’escriptor català Sebastià Sorribas (1928-2007).
Redacción. Fallece Sebastià Sorribas, autor de ‘El
zoo d’en Pitus’. “El País” (7-XII-2007) 42.
L’escriptor català
Jaume Subirana (Barcelona, 1963).
Subirana, Jaume. La
hac. Edicions 62. 2020. 64 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Veure
la grandesa d’un instant. “El País” Quadern 1.818 (2-VII-2020).
Subirana, Jaume. Una
hora curta. Edicions Vitel·la. 2023. 84 pp. Poemari. Ressenya de Castaño,
Manuel. Discreta perfecció.
“El País” Quadern 1.934 (18-VI-2023).
El escritor español en catalán Joan Teixidor (1913-1992) y
su relación con Joan Miró.
L’escriptor català Xavier Theros (1963).
Xavier Theros (Barcelona, 1963), periodisme cultural, poesia.
Theros, Xavier. La sisena flota a Barcelona. Quan els
nord-americans invaïen la Rambla. La Campana. Barcelona. 2010. Martí Font,
J. M. Xavier Theros / Escritor. “Los ‘marines’ inventaron el turismo.
“El País” Cataluña (12-XII-2010) 11. L’influència dels marines de la Flota
americana a Barcelona des de 1951.
Theros, X. La fada negra. Destino. Barcelona.
2017. Novel·la. Geli, C. Care Santos gana el Nadal novelando sobre
culpa y perdón. “El País” (7-I-2017). Xavier Theros obtiene el Premi
Josep Pla con una novela policiaca en la Barcelona de 1843. / Geli,
C. Una Barcelona de ‘fades’. “El País” Quadern 1.669 (23-II-2017).
Un trajecte amb Theros per la Barcelona de 1843.
L’escriptor català Lluís Maria Todó (Barcelona, 1950).
Todó, L. M. Gramàtica dels noms propis. Club
Editor. 2017. 193 pp. Resenya de Puigdevall, Ponç. Records absurds,
vivíssims. “El País” Quadern 1.694 (28-IX-2017).
L’escriptor valencià Ferran Torrent (1951).
Ferran Torrent (Sedavi, Valencia, 1951), autor de novel·la negra.
Torrent, Ferran. Un dinar un dia qualsevol.
Columna. Barcelona. 2015. 304 pp. Novel·la sobre la corrupción. Geli,
Carles. Valencia ‘a la mexicana’. “El País” (26-II-2015) 45. /
Puigdevall, Ponç. Informes de la realitat. “El País” Quadern
1.585 (9-IV-2015) 4.
Torrent, F. Poder contar-ho. Columna. 2020. 196
pp. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Rere el pretext. “El País”
Quadern 1.798 (13-II-2020). Poder contarlo. Destino. 2020. Novela.
Reseña de Alberola, M. Atraco perfecto durante la ‘mascletà’. “El
País” (15-I-2020).
Torrent, Ferran. Memòries de mi mateix. Columna. 2023. 390 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Pnç. Teixit de vida. “El País” Quadern 1.919 (28-II-2023).
Geli,
Carles. Ferran Torrent: “Es imposible vivir de escribir en catalán”.
“El País” (13-II-2008) 46.
L’escriptor català Màrius Torres (1910-1942).
Abrams, Sam. Màrius Torres: de la pedra a la vida.
“El País” Quadern 1.709 (11-I-2018). S’editen les cartes amb Mercè Figueras i
un recull de la seva prosa, revitalitzant el record del poeta de Lleida.
El escritor español Francesc Trabal (1899-1957) y su
relación con Joan Miró.*
L’escriptor valencià Vicenç Usó (Vila-real, 1963).
Usó, Vicenç. El paradís a les fosques. Bromera.
2019. 288 pp. Novel·la. Ressenya de Puigdevall, Ponç. En una bombolla.
“El País” Quadern 1.756 (31-I-2019).
L’escriptor català Rafael Vallbona (Barcelona, 1960).
Vallbona, Rafael. La casa de la frontera.
Edicions 62. 2017. 304 pp. Novel·la. Resenya de Puigdevall, Ponç. Vides
concretes. “El País” Quadern 1.701 (16-XI-2017).
Vallbona, R. La musa de la plaça Reial. Univers.
2022. 200 pp. Novel·la sobre el crim real dels existencialistes, als anys 60.
Entrevista de Carranco, R. Rafael
Vallbona. “L’etiqueta de novel·la negra no ajuda a vendre”. “El País”
Quadern 1.899 (25-IX-2022).
L’escriptora catalana Tina Vallés (Barcelona, 1976).
Vallés, Tina. La memoria del árbol. Trad.
española de Carlos Mayor. Anagrama. 2017. 232 pp. Reseña española de Ayala-Dip,
J. E. Afilada inocencia. “El País” Babelia 1.350 (7-X-2017).
L’escriptor català Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937).
Vallmitjana, Juli. De la ciutat vella. Edició
d’Enric Casasses. Edicions de 1984. 2018. 190 pp. Novel·la. Ressenya de Navarra,
Andreu. Els fangs de Barcelona. “El País” Quadern 1.744 (1-XI-2018).
L’escriptor català Antoni
Veciana.
Veciana,
A. Nicolau. La Segona Perifèria.
2022. Ressenya de Pla, Xavier. “El País” Quadern 1.911 (18-XII-2022).
L’escriptor català Agustí Vehí (1958-2013).
Agustí Vehí (Figueres, 1958-2013), autor de relat i novel·la
negra.
Mora, Rosa. Obituario. Agustí Vehí, revelación de la
novela negra en catalán. “El País” (21-III-2013) 40.
L’escriptora catalana Gemma Ventura
(1990).
Gemma
Ventura (el Vendrell, 1990), estudió Magisterio, periodista cultural, escritora
de relatos, ganadora en 2023 del premio Josep Pla con su primera novela, La llei del hivern.
Marinas,
Rodrigo. Gemma Ventura Farré. “No hi ha
una pedagogía de la soledat”. “El País” Quadern 1.917 (12-II-2023).
Marinas,
R. Manuel Vilas gana el Premio Nadal con
la novela ‘Nosotros’. “El País” (7-I-2023). La debutante Gemma Ventura gana
el Josep Pla con su novela ‘La llei del
hivern’.
El
escritor español Jacint Verdaguer (1845-1902) y su influencia sobre Joan Miró.*
L’escriptora
mallorquina Antònia Vicens.
Vicens, A. Quasi un miracle. Tots els contes. Empúries. 2022. 255 pp. 29
contes. Ressenya de Dasca, Maria. El
desfici de la paraula. “El País” Quadern 1.908 (27-XI-2022).
L’escriptor mallorquí Jaume Vicens,
Vicens, Jaume. Poemes negres.
Vicens, Jaume. Propagació de l’estiu.
L’escriptor
mallorquí Antoni Vidal Ferrando (1945).
Vidal Ferrando, A. Si entra boira no tendré on anar. Proa.
2022. 112 pp. Poemari. Ressenya de Castaño, Manuel. Malestar que només salva l’amor. “El País” Quadern 1.910
(4-XII-2022).
L’escriptor català
Joan Vigó (Barcelona, 1964).
Vigó, Joan. Vides potser. La Brau Edicions. 2022. 276 pp. Novel·la. Ressenya de
Puigdevall, Ponç. Fantasmes i màscares.
“El País” Quadern 1.886 (6-III-2022).
L’escriptor català Sergio Vila-Sanjuán.
Geli, Carles. Vila-Sanjuán gana el Nadal evocando la
Barcelona de los 60. “El País” (7-I-2013) 34.
Mora, Rosa. Sergio Vila-Sanjuán / Premio Nadal 2013.
‘He escrito una novela de sentimientos y algo de intriga’. “El País”
(8-I-2013) 39-40.
L’escriptor català Vicenç Villatoro (1957).
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), escriptor i periodista,
director del CCCB des de octubre de 2014. Fou director general de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisión, i director de l’Institut Ramon Llull. Ha
publicat novel·les i guanyat nombrosos premis literaris.
Villatoro, Vicenç. Un home que se’n va. Proa.
Barcelona. 2014. 670 pp. Memòries. Ressenya de Puigdevall, Ponç. Una
història verdadera. “El País” Quadern 1.561 (16-X-2014) 6.
Redacción. Vicenç Villatoro, nuevo director del CCCB.
“El País” Cataluña (15-X-2014) 5.
L’escriptor malloquí Llorenç Villalonga (1897-1980).
Llorenç Villalonga (1897-1980),
metge psiquiatra; autor de novel·la, conte, teatre.
Obres.
Villalonga, Llorenç. Bearn
o la sala de las muñecas. 1956. Ressenya de Llop, José Carlos. Baile
de disfrances. 50 años de Bearn o la sala de las muñecas. “El País”
(12-I-2007) 45. / Guelbenzu, J. M. Esplendor del ocaso. “El País”
Babelia 828 (14-X-2007) 9. / Manresa, Andreu. ‘Bearn’, ¿un clásico
castellano? “El País” (13-VII-2009) 36.
Llorenç Villalonga y Porcel en
los años 1960.
Baltasar Porcel i Llorenç
Villalonga. Les passions ocultes. Correspondència i vida. Epistolari
complet (1957-1976). Edició de Rosa Cabré. Edicions 62. Barcelona. 2012.
831 pp. Ressenya de Gràcia, Jordi. Mestre de vida. “El País”
Quadern 1.436 (15-III-2012) 2-3. / Barceló, Miquel. El espectres de ca
n’Abel. “El País” Quadern 1.436 (15-III-2012) 3. / Manresa, Andreu. Construcció
d’un escriptor a Mallorca. “El País” Quadern 1.436 (15-III-2012) 1-2.
/ Molina Foix, Vicente. Amor griego en Mallorca. “El País”
Babelia 1.076 (7-VII-2012) 2. La relación Porcel-Villalonga, en su
correspondencia.
Altres.
Larios, Jordi. Llorenç
Villalonga i la fi del món. Pub. de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.
2007. 208 pp. “El País” Quadern 1237 (12-XII-2007) 4.
Garfella, C. La obra
de Llorenç Villalonga que se quedó en el cajón. “El País”
(25-V-2017). Se publica una sátira teatral que guardó.
L’escriptor català Joan
Vinyoli (1914-1984).
Joan Vinyoli (1914-1984), autor
de poesía.
Internet.
Llibres.
Sala-Valldaura, J. M. Joan
Vinyoli. Introducció a l'obra poètica. Empúries. Barcelona. 1985.
Solà, Pep. La bastida
dels somnis. CCG Edicions/Fundació Valvi. 2010. Biografia.
Vinyoli, Joan. Obra
poètica completa. A càrrec de Xavier Macià. Edicions 62. Barcelona. 2001.
Vinyoli, Joan. La mano
del fuego. Antología bilingüe. Prólogo y selección de Jordi Llavina y
traducción de Carlos Vitale. Candaya. Barcelona. 2014. 112 pp.
Vinyoli, Joan. Poemes.
Proa. Barcelona. 2014. 240 pp.
Articles.
Comadira, Narcís. Setembre.
“El País” Quadern 1235 (29-XI-2007) 4.
Solà Bohigas, Pep. Lluminós
i vertiginós Vinyoli. “El País” Quadern 1.554 (3-VII-2014) 1-2.
Abrams,
Sam. L’amenaça dels grans. “El
País” Quadern 1.554 (3-VII-2014) 2-3.
Adell, Joan-Elies. Vinyoli:
ara que no és tard. “El País” Quadern 1.554 (3-VII-2014) 3.
Vinyoli, Albert. Vinyoli
a casa. “El País” Quadern 1.554 (3-VII-2014) 4. Apunts biogràfics del
seu fill.
Dobry, Edgardo. Joan
Vinyoli. Esencial y concreto. “El País” Babelia 1.205 (27-XII-2014) 7.
L’escriptor català Antoni
Vives (Barcelona, 1965).
Garfella, C. La obra
de Llorenç Villalonga que se quedó en el cajón. “El País”
(25-V-2017). Se publica una sátira teatral que guardó.
Vives, Antomi. Passió,
mort i resurrecció de Manel Garcia. Proa. Barcelona. 2016. 592 pp.
Novel·la, no plenament lograda. Resenya de Puigdevall, Ponç. Una
familia catalana. “El País” Quadern 1.654 (10-XI-2016).
No hay comentarios:
Publicar un comentario