L’escriptor català Jaume Cabré (1947).

L’escriptor català Jaume Cabré (1947).

Jaume Cabré. Foto tomada de "La Vanguardia".

Jaume Cabré (1947), autor de novel·la, conte, assaig, guió i teatre. Hereu de Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, de William Faulkner i Ernest Hemingway, Cabré s’ha consagrat en els darrers anys com el millor i més prestigiós escriptor de les lletres catalanes, amb obres que junten la gossaderia formal amb la penetració humanista i la més ambiciosa cura del detall del gran fresc de la vida. Abans de l’èxit immens de les seves dues novel·les, publicà obres excel·lents i ben reconegudes com les novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sons, Senyoria i L’ombra de l’eunuc, el recull de contes Viatge d’hivern (en el que mostrà ja la seva passió musical), el drama teatral Pluja seca i els assaigs El sentit de la ficció i La matèria de l’esperit, a més de guions televisius i cinematogràfics. Guanyà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010. Un candidat ferm i ben merescut al Premi Nobel.

Fonts.

Llibres.

Cabré, Jaume. Les veus del Pamano. Proa. Barcelona. 2004. 701 pp. Las voces del Pamano. Destino. Barcelona. 2007. 611 pp. La consagració de Cabré, curiosament primer a Alemanya, on se la considerà la revel·lació literària de l’any 2007.

Cabré, Jaume. Jo confesso. Proa. Barcelona. 2011. 1.005 pp. Yo confieso. Destino. Barcelona. 2011. 864 pp. La crítica és unànime en considerar-la una obra mestra, d’exquisita qualitat formal i abrumadora profunditat temàtica. Reseñas en español de Martí Font, J. M. La gran novela europea de un escritor en catalán. “El País” (2-IX-2011) 35. / Monterde, Juan de Dios. ‘Fuga’ de narracions. “El País” Quadern 1409 (8-IX-2011) 5. / Basanta, Ángel. “El Cultural” (16-XII-2011) 26. / Azancot, Nuria. Entrevista. Jaume Cabré. ‘Después de ocho años no sé si ‘Yo confieso’ está acabada o no, más bien sé que no lo está.  “El Cultural” (30-XII-2011) 8-9. La novela ha sido elegida por la revista la mejor novela española de 2011. Cabré proclama su compromiso literario y personal: ‹‹No es que no sea posible la poesía, es que es necesaria, entre otras cosas porque cuando desaparecen los testimonios de los verdugos y de sus víctimas lo que nos queda es la poesía, el estudio para saber y la literatura para sentir en la piel la angustia y el dolor ajenos.››

Crítica personal de la versión en español: Es una novela de una potencia creativa arrebatadora, de una osadía formal infatigable que no rehúye las dificultades al lector sino que le fuerza y dirige hacia el abismo en que se esconden los secretos de la humanidad. Es también una portentosa novela de personajes, algunos de extraordinaria presencia, que se quedan impresos en la memoria con la fuerza de los protagonistas de Shakespeare: de Adrià Ardèvol y Sara unidos por una trágica historia de amor en la que pagan las culpas de la Historia, de Bernat como arquetipo de la amistad y de la insatisfacción del escritor, de Budden como reflejo del mal malgré lui que ansia el bien, y de otros muchos comparecientes que van dibujando un fresco tan complejo y rico en detalles psicológicos que a ratos entendemos bordea un tratado de las emociones. Una novela genial.

Cabré, Jaume. Quan arriba la penombra. Proa. Barcelona. 2017. 288 pp. Col·lecció de tretze contes. Resenya de Puigdevall, Ponç. La batalla perduda. “El País” Quadern 1.675 (6-IV-2017). Només un resultat tèrbol.

Artículos en español de otros.

Geli, Carles. El escritor que compró su tiempo. “El País” (28-V-2014) 45. Jaume Cabré cumple 30 años en la editorial Proa.