'Kabul i Berlín a l’últim segon', de l'escriptor Joan Mas i Vives (1951).
L’escriptor mallorquí Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 1951), professor de literatura a la Universitat de les Illes Balears (UIB), és un dels més importants homes de la nostra cultura. Polifacètic, és un reconegut historiador de la literatura catalana, especialment del teatre, a més de crític, biògraf i editor crític de gran alçada.
La seva primera novel·la, Com una vella cançó, ja ens mostrava un escriptor molt estimable, amb voluntat de classicisme i al mateix temps de compromís amb l’experimentació, que no defugia davant els reptes més difícils.
Aquesta segona novel·la, finalista del prestigiós Premi Sant Jordi 2011, confirma la seva magnífica evolució: més rigorós i poètic en la forma, més precís en l’erudició, més experimental en l’estructura, més segur de la seva visió pròpia del món i la vida.
Agosarat, s’ha endinsat en senderes perilloses però apassionants, transitades abans per Richard Ford en El periodista esportiu o John Updike en el començament del seu quintet de Rabbit, i potser ha resseguit els camins de la literatura antimilitar de Norman Mailer i Kurt Vonnegut, i àdhuc s'insinua la mestria del John Cheever que mostrava la vida en la prosa descarnada i austera dels seus contes. Joan Mas digué en la presentació del llibre que la literatura nord-americana no és al darrere. Però tant se val d'on creu ell que treu l'inspiració (els escriptors senten el bateig del seu temps per inextricables camins), perquè sigui directament o indirectament l'essencial és que ell és un dels bons hereus, en el mateix camí dels grans Sergi Pàmies i Jaume Cabré en la literatura catalana, del formidable cabdal de la millor literatura del segle XX, la dels grans Faulkner, Bellow, Malamud, Salinger... i del cinema que l'acompanyà, el d'Orson Welles i Woody Allen, que tant en tant apareixen en les pàgines de la novel·la.
D'un dels personatges, el més mític potser, el menys present en carn però més en esperit, es pot dir la frase de David Foster Wallace: "Tota la meva vida ha estat un frau", sempre insastisfet amb la quotidianeïtat. Els personatges, Toni Bagà, Guillem Nadal, Joan Vinyals, Karl Beyer, Marta, Rahjib o Laia Vilajoan, transmeten l’alè del nostre temps, dels desitjos i desencisos de l'home contemporani, des del violent Afganistan fins a una Europa en crisi i de més amagada però també cruel violència, del misteri indesxifrable de la recerca de la felicitat, i la sempre implacable amenaça de la mort com rerefons i la nostra rebel·lia contra el seu poder...
Agosarat, s’ha endinsat en senderes perilloses però apassionants, transitades abans per Richard Ford en El periodista esportiu o John Updike en el començament del seu quintet de Rabbit, i potser ha resseguit els camins de la literatura antimilitar de Norman Mailer i Kurt Vonnegut, i àdhuc s'insinua la mestria del John Cheever que mostrava la vida en la prosa descarnada i austera dels seus contes. Joan Mas digué en la presentació del llibre que la literatura nord-americana no és al darrere. Però tant se val d'on creu ell que treu l'inspiració (els escriptors senten el bateig del seu temps per inextricables camins), perquè sigui directament o indirectament l'essencial és que ell és un dels bons hereus, en el mateix camí dels grans Sergi Pàmies i Jaume Cabré en la literatura catalana, del formidable cabdal de la millor literatura del segle XX, la dels grans Faulkner, Bellow, Malamud, Salinger... i del cinema que l'acompanyà, el d'Orson Welles i Woody Allen, que tant en tant apareixen en les pàgines de la novel·la.
D'un dels personatges, el més mític potser, el menys present en carn però més en esperit, es pot dir la frase de David Foster Wallace: "Tota la meva vida ha estat un frau", sempre insastisfet amb la quotidianeïtat. Els personatges, Toni Bagà, Guillem Nadal, Joan Vinyals, Karl Beyer, Marta, Rahjib o Laia Vilajoan, transmeten l’alè del nostre temps, dels desitjos i desencisos de l'home contemporani, des del violent Afganistan fins a una Europa en crisi i de més amagada però també cruel violència, del misteri indesxifrable de la recerca de la felicitat, i la sempre implacable amenaça de la mort com rerefons i la nostra rebel·lia contra el seu poder...
Cal donar-li a Joan Mas l’enhorabona i demanar-li que’ns entregui prest més llibres de la qualitat d’aquest, una joia esplèndida.
Mas i Vives, Joan. Kabul i Berlín a l’últim segon. Proa. Barcelona. 2012. 364 pp. Novel·la.
Fonts.
Domènec, C. Sebastià Alzamora obtiene el Sant Jordi de novela con ´Crim de sang´. El profesor de la UIB Joan Mas i Vives queda finalista con ´Kabul i Berlín a l´últim segon’. “Última Hora” (21-XII-2011) 61.
Foguet, Joan Alzamora se lleva el Sant Jordi con un ‘thriller’ sobre el mal. ´Crim de sang´ se sitúa en los horrores anarquistas de 1936. “El País” Cataluña (21-XII-2011) 5.
Fonts.
Domènec, C. Sebastià Alzamora obtiene el Sant Jordi de novela con ´Crim de sang´. El profesor de la UIB Joan Mas i Vives queda finalista con ´Kabul i Berlín a l´últim segon’. “Última Hora” (21-XII-2011) 61.
Foguet, Joan Alzamora se lleva el Sant Jordi con un ‘thriller’ sobre el mal. ´Crim de sang´ se sitúa en los horrores anarquistas de 1936. “El País” Cataluña (21-XII-2011) 5.
Massot, Josep. Rodas, G. Sebastià Alzamora gana el Sant Jordi con su novela ´Crim de sang´. “La Vanguardia” (21-XII-2011).
Rodas, G. Sebastià Alzamora gana el premio Sant Jordi de novela. Su obra ´Crim de sang´ sitúa la acción a las puertas de la Guerra Civil Joan Mas i Vives resulta finalista con ´Kabul i Berlín a l´últim segon’. “Diario de Mallorca” (21-XII-2011) 52.
No hay comentarios:
Publicar un comentario